Castell de Cervera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 28:
 
== Història ==
Documentat per primera vegada al 1026 en què la comtessa [[Ermessenda de Carcassona]] i el seu fill el comte [[Berenguer Ramon I]] feren donació de la terra erma situada a la [[Marca (territori)|marca]] del [[comtat d'Osona]] amb el puig i el castellar anomenat Cervera, delimitant a més un gran terme en bona part encara en mans [[Sarraí|sarraïnes]], a tres famílies. Es devia tractar de Bernat Guifré de Balsareny i esposa Sança, Guinedella i els seus fills Miró, Guislabert i Amat i Bonfill Sanç de Llobera i esposa Amaltruda, filla dels [[vescomtes de Cardona]]. Aquestes tres famílies protagonitzaren l'[[aprisió]] del lloc i la construcció d'una torre o fortalesa al puig de Cervera. La. Sembla, però, que la repoblació no es consolidà i l'indret fou abandonat.
===Els Cervera===
L'any 1050, l'indret apareix en mans dels [[comtes de Barcelona]] que en conservaren sempre l'alt domini. El 1067 es documenta la família Cervera com a [[feu|feudatària]] del castell. El primer feudatari seria Hug Dalmau, posseïdor de diversos castells com ara Ferran, [[Malacara]], i Sant Esteve (actualment Castellfollit de Riubregós), que adoptà el cognom i apareix ja com a [[Hug Dalmau de Cervera]]. L'entrada definitiva dels Cervera en la història catalana va començar (1080), sobretot amb Ponç Hug, casat amb Beatriu filla dels [[Vescomtat de Bas|vescomtes de Bas]].
===El castell al final de l'edat mitjana===
Estratègicament situat al camí d'Aragó, el castell apareix desvinculat de la família Cervera des del començament del segle XIV. Fou un castell molt utilitzat pels reis per a sojornar-hi durant els seus viatges o les campanyes militars. Al segle XV es trobava en molt mal estat i consta que els [[regidor|paers]] de la vila van reclamar al rei que el reparés. Fou restaurat pel rei [[Joan el Sense Fe|Joan II]]: les obres començaren el 1465 i el 1470 encara no havien acabat. Per un inventari del castell del 1482 se sap que constava de: la torre del [[castlà]], la cambra del blat, la cambra del "cargol dalt", la recambra de la xemeneia, la cambra major de la xemeneia, la sala, el pastador, la capella, cisterna, la cambra de sobre l'església, la [[torre mestra|torre d'homenatge]], la garita nova, l'estable, la cambra de Joan Caçador, el forn, el pati davant la porta del castell, el celler del vi blanc, el celler major, la pallissa, la ferreria i la cambra de sobre la ferreria.
 
Fou destruït el segle XIX tot i que els vestigis del castell encara es podien veure a mitjan segle XX, moment en què es va acabar d'ensorrar. Ara queden sols vestigis dels murs i la planta.
L'any 1050, l'indret apareix en mans dels [[comtes de Barcelona]] que en conservaren sempre l'alt domini. El 1067 es documenta la família Cervera com a [[feu|feudatària]] del castell.
 
Estratègicament situat al camí d'Aragó, el castell apareix desvinculat de la família Cervera des del començament del segle XIV. Fou un castell molt utilitzat pels reis per a sojornar-hi durant els seus viatges o les campanyes militars. Al segle XV es trobava en molt mal estat i consta que els [[regidor|paers]] de la vila van reclamar al rei que el reparés. Fou restaurat pel rei [[Joan el Sense Fe|Joan II]]: les obres començaren el 1465 i el 1470 encara no havien acabat. Per un inventari del castell del 1482 se sap que constava de: la torre del [[castlà]], la cambra del blat, la cambra del "cargol dalt", la recambra de la xemeneia, la cambra major de la xemeneia, la sala, el pastador, la capella, cisterna, la cambra de sobre l'església, la [[torre mestra|torre d'homenatge]], la garita nova, l'estable, la cambra de Joan Caçador, el forn, el pati davant la porta del castell, el celler del vi blanc, el celler major, la pallissa, la ferreria i la cambra de sobre la ferreria.
 
==Arquitectura==