Festival Internacional de Cinema de Venècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: AvatBOT |
m Bot: AvatBOT |
||
Línia 109:
Decidit a oferir una imatge més moderna i viva de la Mostra, el nou director forma un comitè d'experts per ajudar-lo a seleccionar les obres i a mantenir l'orientació del festival. Entre els seus col·laboradors figuren personalitats del mitjà cultural de l'època: [[Alberto Moravia]], [[Roberto Escobar]], [[Giovanni Grazzini]], [[Enzo Scotto Lavina]] i [[Paolo Valmarana]]. Com adjunt i conseller més proper, Lizzani porta a [[Venècia]] [[Enzo Ungari]].
Una iniciativa interessant veu el dia i atreu un gran nombre d'estrelles i d'actors de renom en el debat titulat «Els anys 80 del cinema». Aquesta discussió obre el debat crític sobre les noves tecnologies cinematogràfiques portades a l'escena per ''[[Star Wars episodi IV: Una nova esperança]]'' (
=== Els anys vuitanta ===
El personatge emblemàtic del renaixement de la Mostra és sens dubte [[Carlo Lizzani]]; director del festival entre [[1979]] i [[1982]], compleix brillantment amb la difícil tasca de tornar al festival el prestigi que mereix i que ha perdut en el transcurs del decenni precedent.
Paral·lelament a una selecció de pel·lícules sempre més variada, el festival veu multiplicar-se les retrospectives que revisiten autors o moviments importants; acull nous esdeveniments consagrats a la investigació («''Officina''») i a les pel·lícules de gran espectacle («Mezzogiorno-Mezzanotte»). La primera pel·lícula del cicle d'[[Indiana Jones]], ''[[A la recerca de l'arca perduda]]'' (
El [[1980]], el festival torna a ser competitiu després d'una llarga travessia del desert. Un doble [[Lleó d'Or]] és atribuït als dos llorejats ''ex aequo '', el francès [[Louis Malle]] amb ''[[Atlantic City (pel·lícula)|Atlantic City]]'', i l'americà [[John Cassavetes]] amb ''[[Glòria (pel·lícula de 1980)|Glòria]]''.
Línia 130:
El jurat internacional és d'ara endavant format només per cineastes, afirmant la voluntat de Rondi de crear un festival d'autors, per autors. Els membres són escollits entre els realitzadors que han emergit en el decenni mític dels [[anys 1960]], el primer d'ells [[Bernardo Bertolucci]]. [[Jean-Luc Godard]] amb [[Prénom Carmen]], després el [[1984]] [[Krzysztof Zanussi]] amb ''[[The Year of the Quiet Sun]]'', el [[1985]] [[Agnès Varda]] amb ''[[Sans toit ni loi]]'', el [[1986]] [[Eric Rohmer]] amb ''[[Le Rayon vert]]'' són entre els llorejats.
Venècia acull durant aquests anys moltes grans pel·lícules, no premiades o simplement fora de concurs com ''[[Zelig]]'' de [[Woody Allen]], ''[[E la nave va]]'' de [[Federico Fellini]], ''[[Heimat]]'' d'[[Edgar Reitz]], el [[ciberpunk]] ''[[Blade Runner]]'' de [[Ridley Scott]], de [[1983]] i la ''mafia-movie'' ''[[Hi havia una vegada a Amèrica]]'' de [[Sergio Leone]] (
El [[1984]] neix la [[Setmana internacional de la crítica]], iniciativa espontània, administrada pel [[Sindicat nacional dels crítics cinematogràfics italians]] i exclusivament consagrada a les primeres i segones obres.
Línia 158:
L'escenògraf italià [[Gillo Pontecorvo]] és designat editor de la Mostra el [[1992]], abans d'esdevenir-ne el director el [[1996]]. Marcarà immediatament l'organització del festival amb la seva personalitat i per definir una política clara, amb tres prioritats: en principi fer de la ciutat lacustre la capital dels cineastes; tornar al [[Lido de Venècia]] els grans realitzadors i les estrelles del cinema; i finalment dinamitzar la zona del Palau del cinema rejovenint la programació.
Gràcies a una llarga i destacable sèrie d'innovacions i de manifestacions, la Mostra sembla trobar una nova vida. En el transcurs del seu mandat [[Gillo Pontecorvo]] aconsegueix portar la seva «missió» a terme. [[Venècia]] acull nombrosos congressos entre els quals l'[[Audiència dels autors]] (
El festival «''Notte''» acull les pel·lícules de referència i el Lido rep de nou glòries de [[hollywood]] com [[Jack Nicholson]], [[Harrison Ford]], [[Bruce Willis]], [[Kevin Costner]], [[Mel Gibson]], [[Nicole Kidman]], [[Tom Hanks]] i [[Denzel Washington]]. Als intèrprets de les pel·lícules en competició, s'afegeixen els llorejats del prestigiós [[Lleó d'Or]] per la seva carrera: [[Dustin Hoffman]], [[Al Pacino]], [[Robert De Niro]], [[Francis Ford Coppola]], que, el [[1992]], rep el premi en mateix temps que «l'ídol local» [[Paolo Villaggio]], primer actor còmic que s'emporta la distinció
Línia 222:
El [[2007]], el Lleó d'Or es va entregar a [[Ang Lee]] per la pel·lícula [[Lust]], mentre que el Lleó d'Or per tota la seva carrera se li dóna a [[Tim Burton]]. Amb motiu del 75é aniversari de La Mostra, s'estableix un premi especial atorgat a [[Bernardo Bertolucci]].<ref>http://www.zinema.com/dossier/venecia/07veneci.htm</ref>
El [[2010]] és l'any en què el director i guionista [[Quentin Tarantino]] és el president del jurat i atorga el [[Lleó d'Or per la millor pel·lícula]] a [[Somewhere]] de [[Sofia Coppola]].<ref>{{ref-web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment_and_arts/10101071.stm | títol=BBC News: Quentin Tarantino to lead Venice film jury |consulta=2010-05-07|obra=BBC News |data=2010-05-07|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20100509190745/http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment_and_arts/10101071.stm|dataarxiu= 9 maig 2010 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref>
L'any [[2012]], [[Alberto Barbera]] pasa a ser el nou director del festival.<ref>{{ref-web|url=http://www.labiennale.org/it/cinema/news/cda27-12.html| títol=Il Cda nomina nuovi Direttori David Chipperfield per l’Architettura e Alberto Barbera per il Cinema|3 de febrer de 2012}}</ref> A partir de la 69a edició, el programa es fa més eficient, el nou reglament preveu només tres seccions dins de la Selecció Oficial: "Concorso" (les pel·lícules es redueixen a un màxim de 20), "Fuori Concorso"(fins a 11 títols, dels quals un màxim de tres per al "Mezzanotte") i "Orizzonti"(amb llargmetratges i curtmetratges).<ref>{{ref-web|url=http://www.labiennale.org/it/cinema/news/02-02.html| títol=Biennale College – Cinema / Light Market / Nuovo Regolamento|3 de febrer de 2012}}</ref> S'elimina així, després de tres edicions, el "Controcampo italiano", sent independents, les seccions paral·leles de la "Settimana Internazionale della Critica" i "Giornate degli Autori".
== Premis i homenatges ==
| |||