Química de coordinació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs de format
Xevi (discussió | contribucions)
m revisio linguistica
Línia 1:
La '''química de coordinació''' és la part de la [[química]] que estudia la síntesi, propietats i [[reacció química|reactivitat]] dels [[complexos|complexos]] de coordinació, formats per un [[àtom]] o [[ió]] central i uns lligands als seu voltant.
 
Dins la química de coordinació distinguim la química dels [[elements representatius]] (que tot i que no és habitual trobar-los coordinats, poden estar-ho), la química dels [[metall de transició|metalls de transició]] yi la química dels [[lantànids]] i els [[actínids]].
 
==Principis==
 
Els àtoms centrals són normalment metàl·lics (generalment cations de [[metall de transició|metalls de transició]]).
El lligand ha de tenir, com a mínim, un parell d'electrons no compartir per a fer l'enllaç amb un dels orbitals buits del metall, a l'àtom on està situat aquest parell se li anomena àtom donador. Els lligands són tant espècies [[química Orgànica|orgàniques]] com [[química Inorgànica|inorgàniques]], i generalment són [[molècula|molècules]] neutres o anionesanions. Quan un lligand està unit al centre metàl·lic per més d'un àtom donador, s'anomena lliguand quelant.
 
Les principals teories utilitzades en l'estudi dels complexos de coordinació són la [[Regla dels 18 electrons]], la [[teoria del camp cristal·lí]](que considera la interacció metall-lligand bàsicament iònica) i la [[teoria del camp de lliganslligands]] o d'orbitals moleculars (que considera la interacció metall-lligand bàsicament covalent).
 
==Camps de aplicació==
 
La química de coordinació és important per les seves aplicacions industrials (per exemple, en [[catàlisis]]), i tambén és molt relevant en l'estudi d'alguns enzims (les [[metal·loproteïna|metal·loproteïnes]]), en què, freqüentment, el centre actiu és un metall coordinat pels [[aminoàcids]] de la [[proteïna]].