Cinema d'Islàndia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Cinema D'Islandia}} |
|||
Línia 5:
== Història ==
La indústria del cinema islandès, la més jove de les d'Escandinàvia, es va iniciar el [[1990]] i fins el 2005 havia produït menys de 100 pel·lícules. Fins el 1980, el cinema islandès havia estat fet per directors estrangers que utilitzaven els paisatges del país com a fons per a les seves pel·lícules.<ref name=monggaard1>{{ref-llibre|cognom=Monggaard|nom=Christian ; ; [traducciones, Elebi|títol=Fiebre helada : el nuevo cine nórdico|pàgines=53|lloc=Donostia-San Sebastián|editorial=Donostia Zinemaldia Festival de San Sebastian = Festival Internacional de Cine de San Sebastián|any=2007|isbn=978-84-88452-48-1}}</ref>▼
Astrid Söderbergh considera que el [[1979]] fou el primer any que es pot considerar que hi va haver produccions cinematogràfiques pròpiament islandeses i que abans s'ha de parlar de la prehistòria del cinema islandès i només es pot parlar de [[cinema nòrdic]].<ref name=soila1>{{ref-llibre|cognom=Soila|nom=Tytti (i altres)|títol=Nordic national cinemas|pàgines=96-101|lloc=London|editorial=Routledge|any=1998|isbn=0-415-08194-7|coautors=Widding,, Astrid Söderbergh; Iversen, Gunnar|edició=1. publ}}</ref> El [[1903}}, segons la mateixa autora, es va gravar el primer documental a Islàndia i el 1906 es va inaugurar a la capital la primera sala de cinema, el ''Reykjavik Cinema Theatre''. En aquesta època es van anar gravant petits documentals de manera gairebé ininterrompuda (excepte a la dècada de 1930), als que s'hi ha d'afegir pel·lícules estrangeres relacionades amb Islàndia com ''Berg-Ejvind och hans hustru'' ("El fóra de la llei i la seva esposa", 1918), de [[Victor Sjöström]] i les daneses ''Borgslægtens Historie'' ("La història de la família Borg", 1920), ''Hadda Padda'' (1923-24) i ''Det Sovende Hus'' ("La casa dorment", 1926), del director islandès Gudmundur Kamban. Un altre dels directors islandesos pioners fou Loftur Gudmundsson.<ref name=soila1/> Al 1949, ja després de que Islàndia aconseguí la independència de [[Dinamarca]] el [[1944]], Loftur Gudmundsson va fer la primera pel·lícula islandesa sonora, ''Milli fjalls og Gvendar'' ("Entre la muntanya i la ribera", que ja estava feta sobretot en color. A la [[dècada de 1950]] el director [[Óskar Gíslason]] va produir films en 16 mil·límetres que es feien ressò del sentiment nacional i que eren mig ficció i mig documentals. En aquesta època, a més es van continuar fent co-produccions, que van ser el model preponderant d'aquesta primera època del cinema islandès. <ref name=soila1/> El [[1966]] es va establir la primera companyia de televisió islandesa, la ''RUV'', que tot i fer algunes coses de producció pròpia amb directors locals, mostrava sobretot programes estrangers. Tot i això, aquesta va ser determinant per l'aprenentatge i el futur dels creadors locals. El [[1978]] ja es va crear una fundació estatal per a la promoció del cinema nacional, ''Film in Iceland''<ref name=mongaard1>{{ref-llibre|cognom=Monggaard|nom=Christian|títol=Fiebre helada : el nuevo cine nórdico|pàgines=53|lloc=Donostia-San Sebastián|editorial=Donostia Zinemaldia Festival de San Sebastian = Festival Internacional de Cine de San Sebastián|any=2007|isbn=978-84-88452-48-1}}</ref> i que promourà la creació d'un cinema nacional.<ref name=soila1/>
=== Cinema modern islandès ===
Al [[1979]] es van produir les tres primeres pel·lícules islandeses com a tal: ''Land og Synir'' ("la Terra i els sons"), d'Águst Gudmundsson (que va arribar a ser vista per 100.000 espectadors en el cinema - un terç del país<ref name=mongaard2>{{ref-llibre|cognom=Monggaard|nom=Christian|títol=Fiebre helada : el nuevo cine nórdico|pàgines=55|lloc=Donostia-San Sebastián|editorial=Donostia Zinemaldia Festival de San Sebastian = Festival Internacional de Cine de San Sebastián|any=2007|isbn=978-84-88452-48-1}}</ref>); ''Veidiferdin'' ("el Cas"); i ''Odal fedranna'' ("l'estat del pare"). Aquestes van ser vistes per entre 60.000 i 70.000 persones, el 35% de la població del país. El problema fou que les següents pel·lícules només van arribar a ser vistes per uns 7.000 espectadors.<ref name=soila1/>
Per tal de fer que les pel·lícules islandeses tinguessin menys riscos econòmics, les pel·lícules es feien amb el mínim diàleg possible o gravant-les també en anglès. En un país amb tant poca població, el cinema nacional, a més, va haver de lluitar contra els films importats dels [[Estats Units]] que van ser molt més nombrosos a partir de la [[Segona Guerra Mundial]]. Això va provocar que la majoria de les pel·lícules islandeses eren de l'estil i dels gèneres anglosaxons. La pel·lícula ''Skytturnar'' ("Balenes blanques", 1987) de [[Fridrik Thór Fridriksson]] n'és una excepció i és considerada la primera pel·lícula de gènere negre islandesa.<ref name=soila1/>. Aquest director ha estat considerat el que ha fet que el cinema islandès s'internacionalitzés ja que va obtenir la primera nominació a un premi [[Oscar]] del cinema islandès per la pel·lícula ''Börn náttúrunnarm'' ("els nens de la naturalesa", 1991)<ref name=mongaard3/>
Tot i això, el cinema islandès va produir una sèrie de pel·lícules més pròpies inspirades en les [[sagues islandeses]] de l'edat medieval, per exemple ''Útlanginn'' ("El víking fora de la llei", 1981), d' Ágúst Gudmundsson i "la saga de Gísle Súrssons", entra d'altres. A més a més, també es van fer algunes pel·lícules sobre obres literàries islandeses com ''Atómstödin'' ("Estació Atòmica", 1984), de Thorsteinn Jónsson i ''Kristnihald undir jökli'' ("Sota la glacera", 1984).<ref name=soila1/>
El que fa propi el cinema islandès és el tractament de la seva història mítica i el marc dels seus paisatges en el que estan gravades les pel·lícules; el cinema islandès, segons Södebergh, és el que millor retrata la naturalesa i ho fa tant en els films que tracten sobre el misticisme i el simbolisme dels ecosistemes islandesos com en aquells que versen sobre el procés d'urbanització i el desenvolupament del món industrialitzat a Islàndia.<ref name=soila1/>
A més a més, també cal destacar en el cinema islandès la bona qualitat de les pel·lícules infantils i juvenils com ''Jón Oddur og Jón Bjarni'' ("els bessons", 1981) i ''Punktur, punktur, komma, strik'' ("punt, punt, coma, guió", 1981), de Thráinn Bertelson i els films amb estil documental de Thórsteinn Jönsson.<ref name=soila1/>
L'estil del cinema islandès, doncs és molt plural i divers, però en aquest s'hi pot trobar una temàtica homogènia, ja que la majoria de les pel·lícules d'Islàndia segueixen la tradició dels literats narradors d'històries.<ref name=soila1/>
▲
== Indústria del Cinema ==
| |||