Christopher A. Pissarides: diferència entre les revisions

==Contribució a la recerca econòmica==

Pissarides ha introduït les friccions de cerca als models macroeconòmics dels mercat de treball. La idea en que es basen els seus models és que l'atur no només existeix quan la demanda de treball és insuficient. El fet que simultàniament s'estiguin creant i destruïnt llocs de treball fa que els treballadors hagin d'estar un cert període a l'atur quan perden el seu lloc de treball. A més, cada treballador té característiques diferents, així com cada feina té requisits diferents. Per tant, els treballadors necessiten un cert temps fins a trobar la feina adequada, encara que hi hagi llocs de treball disponibles en el moment de perdre la feina. Aquests impediments a que el treballador pugui trobar feina inmediatament s'anomenen friccions de cerca.{{sfn|Mortensen|2010|p=360-361}} Les aportacions de Pissarides en aquest camp, així com les de Mortensen i Diamond, contribuïren al desenvolupament de la teoria de la cerca, i a l’establiment d’un model, conegut com a “model DMP”, que s’utilitza actualment per a l’anàlisi del mercat de treball.{{sfn|Nobelprize.org|2010|p=11}} En el seu article més conegut<ref >{{ref-web|url=http://www.economist.com/node/17249486 |títol=Searh and employ|consulta= 8 de març de 2014 |editor=The Economist, 14 d'octubre de 2010 |llengua=anglès}}</ref>, ''Job creation and job destruction in the theory of unemployment'', realitzat conjuntament amb Mortensen, utilitza aquest model per analitzar l'evolució dels fluxos d'entrada i sortida de l'atur durant el cicle econòmic.

 

==Publicacions destacades==