Dret natural: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint puntuació (1)
amplio una mica i separo els conceptes de dret natural i jusnaturalisme (vegeu discussió)
Línia 1:
El '''dret natural''' és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.<ref name=pérez>{{ref-llibre|cognom=Pérez Triviño|nom=José Luis|títol=Dret i moral|editorial=[[UOC]]|consulta=1 juny 2014}}</ref> El concepte de dret natural s'oposa al de [[dret positiu]], que és el conjunt de normes legalment vigents. Les doctrines que defensen, en major o menor grau, la superioritat del dret natural sobre el dret positiu reben el nom de '''jusnaturalistes''', oposades a les doctrines [[positivisme (dret)|positivistes]] que sostenen que neguen la superioritat del dret natural o fins i tot neguen que es pugui considerar un tipus de dret (l'únic dret seria el dret positiu).<ref name=pérez/>
El '''dret natural''' és una tradició jurídica que s'enquadra dins de la [[Filosofia del Dret]] i, segons el jurista italià [[Norberto Bobbio]], es caracteritza pel dualisme jurídic (reconeix l'existència d'un dret natural i un [[dret]] positiu, i la supremacia del primer sobre el segon) i la seva fonamentació es troba (segons el context històric) en un ens abstracte "natural" i "superior" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, Déu o la raó humana. El terme Ius Naturale, o dret natural, procedeix de les expressions llatines Ius (Dret, lloc de Dret) i Naturale (del natural). Va Ser encunyat per Ciceró al definir-lo com "una llei veritable que consisteix en la recta raó, conforme a la naturalesa Els juristes de la filosofia del dret no arriben a trobar una definició precisa per al jusnaturalisme a causa de dos importants fets:
 
El '''dretjusnaturalisma, natural'''que és una tradició jurídica que s'enquadra dins de la [[Filosofia del Dret]] i, segons el jurista italià [[Norberto Bobbio]], es caracteritza pel dualisme jurídic (reconeix l'existència d'un dret natural i un [[dret]] positiu, i la supremacia del primer sobre el segon) i la seva fonamentació es troba (segons el context històric) en un ens abstracte "natural" i "superior" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, Déu o la raó humana. El terme Ius Naturale, o dret natural, procedeix de les expressions llatines Ius (Dret, lloc de Dret) i Naturale (del natural). Va Serser encunyat per [[Ciceró]] al definir-lo com "una llei veritable que consisteix en la recta raó, conforme a la naturalesa Els juristes de la filosofia del dret no arriben a trobar una definició precisa per al jusnaturalisme a causa de dos importants fets: ".
 
El contingut del dret natural, o sigui, quins són els principis superiors que regeixen la vida humana, són un reflex de la moral de cada societat, considerada com a norma jurídica.<ref name=pérez/>
 
Aquesta tradició jurídica s'estén des del segle V a. de C. fins a la seva decadència en el segle XIX, amb el que s'han succeït nombroses tesis i doctrines, fins i tot totalment diferents entre elles.
Linha 10 ⟶ 14:
 
==Referències==
*<references />
* [http://www.ecojoven.com/cinco/07/natural.html Un fundamento natural]
* Wendy McElroy, [http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=247 La no-absurdidad del derecho natural],