Revisió del 20:13, 1 juny 2014 modifica Pere prlpz (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Reversors 210.215 edits m "pérez" ← Edició anterior		Revisió del 20:24, 1 juny 2014 modifica desfés Pere prlpz (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Reversors 210.215 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: El '''dret natural''' és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.<ref name="pérez">{{ref-llibre\|cognom=Pérez Triviño\|nom=José Luis\|títol=Dret i moral\|editorial=[[UOC]]\|consulta=1 juny 2014}}</ref> El concepte de dret natural s'oposa al de [[dret positiu]], que és el conjunt de normes legalment vigents. Les doctrines que defensen, en major o menor grau, la superioritat del dret natural sobre el dret positiu reben el nom de '''jusnaturalistes''', oposades a les doctrines [[positivisme (dret)\|positivistes]] que sostenen que neguen la superioritat del dret natural o fins i tot neguen que es pugui considerar un tipus de dret (l'únic dret seria el dret positiu).<ref name="pérez"/> El ~~jusnaturalisma~~jusnaturalisme, que és una tradició jurídica que s'enquadra dins de la [[Filosofia del Dret]], segons el jurista italià [[Norberto Bobbio]] es caracteritza pel dualisme jurídic (reconeix l'existència d'un dret natural i un [[dret]] positiu, i la supremacia del primer sobre el segon) i la seva fonamentació es troba (segons el context històric) en un ens abstracte "natural" i "superior" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, Déu o la raó humana. El terme Ius Naturale, o dret natural, procedeix de les expressions llatines Ius (Dret, lloc de Dret) i Naturale (del natural). Va ser encunyat per [[Ciceró]] al definir-lo com "una llei veritable que consisteix en la recta raó, conforme a la naturalesa". El contingut del dret natural, o sigui, quins són els principis superiors que regeixen la vida humana, són un reflex de la [[moral]] de cada societat, considerada com a norma jurídica.<ref name="pérez"/> Això fa que, tot i que el dret natural pretengui ser únic, universal i immutable, en cada autor i en cada moment trobem concrecions diferents i oposades del dret natural. Així, per [[Aristòtil]] l'[[esclavitud]] era una institució del dret natural mentre que per [[John Locke]] ho és la llibertat.<ref name="pérez"/> ~~Aquesta~~La tradició ~~jurídica~~jusnaturalista s'estén des del segle V a. de C. fins a la seva decadència en el segle XIX, amb el que s'han succeït nombroses tesis i doctrines, fins i tot totalment diferents entre elles. ~~La poca objectivitat dels autors del jusnaturalisme, que no permeten trobar un mínim comú denominador per a definir clarament una tradició jurídica unitària.~~ En la teoria del dret natural, tota persona adquireix els seus drets naturals en néixer, aquests serien per tant inherents i es fonamentarien en la dignitat de la persona, drets que una societat jurídicament organitzada haurà de sempre respectar en el funcionament de l'Estat social i democràtic de Dret.

Dret natural: diferència entre les revisions