Serra de Moixeró: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
trec plantilla de navegació que correspon al Cadí-Moixeró |
m enll. int. |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Penyes Altes del Moixero IMG 1853.jpg|thumb|Penyes Altes del Moixeró]]
La '''Serra de Moixeró''' és una serra del nord de [[Catalunya]], al límit de les comarques de la [[Baixa Cerdanya]] (Bellver, Riu de Pendís, Grus) i el [[Berguedà]] ([[Gréixer (Berguedà)|Gréixer]]), als [[Pirineus|Pirineus Orientals]]. Tot i que forma part d'un massís o serra separada de la [[Serra del Cadí]] se sol confondre o atribuir el nom de [[Serra del Cadí|Cadí]] fins a la Serra de Moixeró, la [[Tosa d'Alp]] i el [[Pedraforca]]. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró, salvant així la collada de Toses, és anomenat [[túnel del Cadí]]. El [[1984]] fou inaugurat el [[túnel del Cadí]], pas subterrani de carretera que travessa el massís pel sector del serrat de la Miquela.
La totalitat del Moixeró forma part del [[Parc Natural del Cadí-Moixeró]], juntament amb la [[Serra del Cadí]], el massís del [[Pedraforca]] i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllançada.
Línia 6:
Pel seu caràcter més antic (paleozoic i ja format en el [[hercinià|plegament hercinià]]) respecte al [[Serra del Cadí|Cadí]], constitueix en aquest sector el començament dels [[Pirineus|Pirineus axials]] a partir del coll de Pendís (1.760 m altura), continuat per la [[Tosa d'Alp]] i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses. Forma la divisòria entre les [[Segre|conques del Segre]] i del [[Conques Internes de Catalunya|Llobregat]]. Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Pratagre (2.012 m alt), el Moixeró (2.078 m) i el pla del Moixeró (2.063 m), les [[Penyes Altes de Moixeró]] (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa. El vessant [[Baixa Cerdanya|cerdà]] davalla gradualment cap a la plana herciniana de la [[Baixa Cerdanya|Cerdanya]] per torrenteres que obren el camí.
El vessant del [[Berguedà]], drenat pel riu de [[Gréixer]], afluent del [[Bastareny]], i que talla conseqüentment l'estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena. La [[Riolites de Gréixer|pedra de Gréixer]], [[Riolita|riolites]] efusives bigarrades, és un cas isolat; dominen les calcàries devonianes als cims i els esquistos carbonífers al voltant i vers l'est. La vegetació és de [[pi roig]] o [[avet]], amb rodals de [[faig]], fins a uns 1.800 metres, on comença el [[pi negre]], i a partir dels 2.000 metres prats o roques blanquinoses, segons la forma de l'alteració atmosfèrica per formar sòls.
{{commonscat}}
| |||