Interactivitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 3:
En qualsevol mitjà de comunicació hi ha, com a mínim, '''quatre entitats importants''': l’[[emissor]], el [[Mitjà de comunicació de massa|mitjà]], el [[Missatgeria instantània|missatge]] i el [[Receptor (comunicació)|receptor]]. L’emissor, òbviament, és el productor de cert missatge que s’envia a través d’un mitjà per a fer-lo arribar al receptor. No importa com d’antic o de modern sigui el [[Mitjà de comunicació de massa|mitjà de comunicació]], sempre existiran aquests quatre elements.
Segons diversos autors, la interactivitat “implica una ergonomia que garanteix una gran accessibilitat, l’accés agradable a nombroses funcions disponibles sense esquemes preestablerts i un temps de resposta molt curt." Coomans, 1995.
La interactivitat podria definir-se, per tant, com la capacitat del receptor per a controlar un missatge no-lineal fins el grau establert per l’emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònic.
Línia 32:
La [[comunicació humana]] és l’exemple bàsic de comunicació interactiva. Consisteix en dos processos diferents; interactivitat humà/humà i la interactivitat humà/màquina.
Lev Manovich (2001) també defineix el que significa la interactivitat per a l’usuari. La '''interactivitat oberta''' són accions com la [[programació informàtica]], desenvolupament de sistemes de mitjans de comunicació. La '''interactivitat tancada''' no és més que els elements d’accés que estan determinats per l’[[usuari]].
== Interactivitat humà/humà ==
Com ja s'ha comentat anteriorment, la comunicació humana és l'exemple bàsic d'interactivitat. A causa d'això, molts anàlisis conceptuals es basen en definicions antropomòrfiques. Per exemple, els sistemes complexos que detecten i reaccionen a la conducta humana són freqüentment denominats "interactius". Sota aquesta perspectiva, la interacció inclou respostes a les activitats físiques humanes, per exemple el moviment ([[llenguatge corporal]]) o al canvi en els estats psicològics.
Molt abans que el terme 'interactiu' es convertís en una paraula molt en voga després de l'explosió d'Internet, existia ja una llarga tradició crítica que afirmava que la comunicació que estableixen els mitjans de comunicació està'' '''''limitada a una adreça única'''. Fins i tot diversos teòrics de l'emancipació dels mitjans de comunicació com B. [[Brecht]], W. Benjamin, [[Habermas|J. Habermas]] i H. M. Enzensberger analitzen la manipulació dels mitjans, la fabricació de consumidors passius, la mercantilització dels continguts, l'estructura jeràrquica dels mitjans de masses, la formació de ciutadans passius, etc, i també altres autors més conservadors com N. Postman, han posat de manifest que els mitjans suposen un atac als valors educatius i creen [[Audiència (mitjans de comunicació)|audiències]] passives.
Els defensors a ultrança dels nous mitjans nascuts a l'albor d'Internet, han intentat destacar la interactivitat com una característica diferenciadora dels nous mitjans davant els antics. Fins i tot s'ha arribat a parlar d'un '''"àgora electrònica"''' i d'una [[democràcia]] mantinguda de forma electrònica tal com sostenen autors com Arteton o Rheingold. Per la seva banda, les empreses també publiciten el terme en les seves pàgines web com un estímul per guanyar clients. La interactivitat s'ha convertit, doncs, en la nova bandera per defensar o promocionar el [[ciberespai]] i Internet.
Línia 61:
McMillan afirma que la interactivitat pot ocórrer en diferents nivells i graus de compromís i que és important diferenciar entre aquests nivells. La '''interacció usuari/usuari''' a través d’Internet, la '''interacció para-social''', on les noves formes dels mitjans de comunicació es generen ''online'', i la '''interactivitat de usuari/equip,''' que és la forma amb que un usuari es pot connectar amb els [[Dispositius mòbils|dispositius]]. La interactivitat es refereix també a les noves tecnologies d’art dels mitjans, on els humans i els animals són capaços d’interactuar i canviar el curs d’una obra d’art. Artistes i investigadors de tot el món estan treballant en interfícies que permeten noves formes d’interacció que van més enllà del teclat. Artistes, com el treball de Stelarc, defineixen noves interfícies que desafien la nostra noció del que és possible en la interacció amb màquines. El seu [[Hexapoda|Hexapod]], per exemple, s’assembla a un insecte que camina com un gos i la locomoció es controla desplaçant el pes del cos i girant el tors.
Alguns dels models d’interacció amb les eines
==Referències==
| |||