|
==Actualitat al Casino==
Però també va ser època de conflictes i enfrontaments. Problemes de convivència, polítics i econòmics ( el lloguer del local es va multiplicar per 20 !! ). Es van anar succeint juntes i la gestió va anar canviant de mans. Al final, el últims de filipines van pressionar l’Ajuntament per la municipalització del Casal. L’alcalde Casas el va comprar l’últim dia del seu mandat ( maig del 83), però la sensibilitat que va tenir pel tema no la va saber transmetre al seus successors. L’Oriol Nicolau va fer tapiar l’edifici que, durant més de vint anys, ha estat inexplicablement tancat i en clar procés de degradació. ▼Construït els anys 20, inicialment com a Casino, l’emblemàtic edifici del Casal va ser, per a tres generacions de florestans, un punt de trobada, actiu i viu, que feia la vida a La Floresta més plena i agradable. Com a Casal Parroquial i després Casal Familiar, era l’escenari dels esdeveniments socials i de les activitats pròpies de la cultura de l’època ( balls, festivals, cine els diumenges, grup de teatre, ballet, ..etc). Els joves jugaven a futbito a la pista exterior, i la planta bar, amb les taules de marbre, els billars, el ping-pong i el futbolin, era lloc de trobada i esbarjo per a gent de totes les edats.
Convertit en Associació de Veïns a primers dels setanta, la revolució cultural va ser poc abans de la mort d’en Franco, amb l’onada de gent jove que en aquells anys va venir a viure a La Floresta. Era l’època daurada de les associacions. Ràpidament va haver-hi un cine-club, un grup de teatre, l’orchestra de La Floresta, un club d’escacs... . S’organitzaven tallers i tota mena d’activitats lúdiques i culturals. Es va fundar una guarderia que funcionava de dilluns a divendres. S’editava un butlletí i es van engegar campanyes reivindicatives pel mal estat dels carrers, pel clavegueram, per una guarderia municipal, per una nova escola pública,... Les festes i les actuacions ara encara es recorden. Aquí va venir la Maria del Mar Bonet, l’orquestra Mirassol, la Plateria, en Pau Riba, en Sisa, l’Ovidi Montllor, en Toti Soler, el Gato Pérez, ..etc.
▲Però també va ser època de conflictes i enfrontaments. Problemes de convivència, polítics i econòmics ( el lloguer del local es va multiplicar per 20 !! ). Es van anar succeint juntes i la gestió va anar canviant de mans. Al final, el últims de filipines van pressionar l’Ajuntament per la municipalització del Casal. L’alcalde Casas el va comprar l’últim dia del seu mandat ( maig del 83), però la sensibilitat que va tenir pel tema no la va saber transmetre al seus successors. L’Oriol Nicolau va fer tapiar l’edifici que, durant més de vint anys, ha estat inexplicablement tancat i en clar procés de degradació.
L’any 2003, amb finançament de la Unió Europea, l’Ajuntament va iniciar la primera fase de la rehabilitació de l’edifici, consistent en consolidar i assegurar l’estructura i en la recuperació de façanes i aspecte exterior.. Va quedar pendent, i sense data, l’arranjament de l’espai interior, per condicionar-lo a la destinació que en el futur hagi de tenir el Casal. Però als pressupostos dels darrers tres anys no s’ha dotat cap partida. Sempre amb l’excusa que els usos encara estan per definir.
|
