Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra del Cenepa»

m
cap resum d'edició
m
L'Equador tenia avantatges de millors posicions, línies de subministrament i comunicació més curtes, i, després de la pèrdua d'unes quantes aeronaus peruanes a causa de fallades mecàniquess i a foc terra-aire equatorià molt acurat, també disposava de superioritat aèria. Globalment, la força aèria peruana perdé nou aeronaus i els equatorians sis. L'Equador desplegà unes 3.000 tropes a l'àrea mentre que el Perú, amb una logística difícil, n'enviava només 2.000.
 
D'aquesta manera la infanteria peruana aconseguí desallotjar l'exèrcit equatorià de la base de Cueva de los Tallos, però no de la base de Tiwintza. Finalment les [[Nacions Unides]] ordenaren un alto el foc i els països garants del [[Protocol de Rio de Janeiro]] aconseguiren la firma d'una pau, coneguda com a "Declaració de Pau d'Itamaraty". No obstant això, el Perú atacà novament la base equatoriana de Tiwintza el 22 de febrer. En aquesta acció es produïren la majoria de baixes de la guerra, , Aconseguint l'exèrcit peruà desallotjar els equatorians de Tiwinza. El president peruà, Alberto Fujimori, va anunciar això a TV Perú i CNN. Tot i això, la majoria de l'opinió pública equatoriana i un petit sector de l'opinió peruana (oposada a l'actitud de Fujimori, que va prioritzar la lluita contrainsurgent en contra del terrorisme) va considerar una victòria de l'Equador en el conflicte; mentre que la major part de l'opinió pública mundial (TVE, BBC WORLD, SKY NEWS, El Mundo, The Guardian, ITAR-TASS y RIA-NOVOSTI i fins i tot l'equatoriana) va considerar una victòria peruana, tot i les pèrdues d'aquests últims. Durant la retirada desordenada del Cenepa de l'exèrcit equatorià, es van decidir plantar mines en les poques àrees que encara tenien sota el seu control, que van causar algunes baixes peruanes, però increïblement també molts morts equatorians. Finalment la "Declaració de Montevideo" (28 de febrer) i el "Acta de Brasília" (24 de octubre) establia una pau definitiva: Equador reconeix definitivament la sobirania peruana a Tiwinza i renuncia a esser un país amazònic. Tots els combatents es retiraren de la zona el 5 de maig i el 4 d'agost es creà una zona desmilitaritzada.
 
El relatiu 'èxit' equatorià, el primer enfront del Perú des de la llunyana [[batalla de Tarqui]] (1829), augmentà el prestigi, credibilitat i popularitat de l'exèrcit dins del país i, al mateix temps, la posició peruana indica que intenten amagar resultats similars als de 1941 i 1981. Inicià el procés que duria a la firma del tractat de pau de 1998, amb què sembla que finalment les disputes territorials entre l'Equador i el Perú han arribat a la seva fi.
14

modificacions