Guerra russo-turca (1787-1792): diferència entre les revisions

La '''Guerra Russoturca de 1787-1792''' fou a causa de l'intent frustrat de l'[[Imperi otomà]] per reconquerir territoris cedits a [[Rússia]] en el curs de l'anterior [[Guerra russoturca (1768-1774)]]. El [[1786]], [[Caterina II de Rússia]] va fer la seva entrada triomfal a la [[Crimea]] annexionada en companyia del seu aliat, l'emperador [[Josep II d'Habsburg]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Aquests esdeveniments, juntament amb la fricció causada per mútues acusacions d'infracció del [[Tractat de Küçük Kaynarca]], amb el que havia acabat l'anterior guerra, inflamà l'opinió pública de [[Constantinoble]]. Els ambaixadors [[Regne Unit|britànic]] i [[França|francès]], per la seva banda, també van donar el seu suport incondicional als partidaris de la guerra.

 

 

Els generals turcs eren incompetents, les expedicions d'auxili a [[Tighina|Bender]] i [[Akerman]] fracassaren, [[Belgrad]] va ser pres pel General [[Ernst Gideon von Laudon|Laudon]] d'[[Àustria]], la fortalesa inexpugnable d'[[Izmail]] va ser capturada per [[Aleksandr Suvorov]] mitjançant l'ús d'atacs sorpresa d'infanteria i artilleria combinades, [[Fiódor Uixakov|Uixakov]] va destruir la flota otomana a [[Batalla de Fidonisi|Fidonisi]], [[Batalla de Tendra|Tendra]], [[Batalla de l'estret de Kerch|Estret de Kerch]] i [[Batalla del Cap Kaliakra|Caliacria]], i la caiguda d'[[Anapa]] davant [[Ivan Gudòvitx]] va completar la sèrie de desastres turcs.