Institut Jaume Balmes: diferència entre les revisions

▲L’any 1862, Josep Coll i Vehí va posar els pilars de la Biblioteca de l‘"Instituto de Segunda Enseñanza de Barcelona". Utilitza el seu despatx i fa una donació d’uns 300 llibres. L’Institut, des del primer moment, dedica una partida del pressupost anual a l’adquisició de llibres i amb un criteri de compra exhaustiu: un 50% per a la compra de llibre antic i un 50% per a la compra de llibres contemporanis. Aquesta política, més les nombroses donacions que rep de particulars i institucions, conformaran un valuós fons històric bibliogràfic d'aproximadament 20.000 registres. Dins d’aquesta col•lecció hi ha un manuscrit, 5 incunables i uns 6.000 títols publicats abans del segle XX, un important fons de revistes del segle XIX i uns 15.000 títols anteriors al 1970. Per falta d’infrastructura i mitjans que garantissin una bona conservació i un accés controlat dels estudiosos al fons, l’Institut Jaume Balmes i la Universitat Pompeu Fabra van signar un conveni pel qual l’Institut cedia a la Universitat en règim de comodat el seu fons històric i publicacions anteriors al 1970.

▲Desde 1942, any en què s’inaugura el nou centre, la biblioteca compta amb un espai propi a la planta baixa. Aquest espai té dues sales; la més petita era coneguda durant la dictadura de Franco com l’Infern perquè s’hi guardaven tots els llibres considerats perillosos per a totes aquelles persones que no tenien formació moral i intel•lectual superior i suficient per no caure en pecat o rebel•lia al règim.