Història d'Amèrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 85:
== Descobriment d'Amèrica i la colonització ==
{{AP|Descobriment d'Amèrica|Colonització europea d'Amèrica
{{VT|Era dels descobriments}}
[[Fitxer:Landing of Columbus (2).jpg|thumb|[[Cristòfor Colom]] arribant a [[Amèrica]]. L'arribada dels europeus marcarà una nova etapa en el continent.]]
Els primer europeus que van arribar a Amèrica van ser els [[víkings]], els quals van establir una colònia de poca duració a [[Terranova i Labrador|Terranova]]. Hi ha altres teories que suggereixen que els xinesos van visitar Amèrica, però no hi ha prou proves per confirmar-ho. El viatge més important, i sovint anomenat el "descobriment d'Amèrica" va ser el viatge de [[Cristòfor Colom]]. Aquest viatge va ser l'inici de l'abrupte fi del desenvolupament d'aquestes civilitzacions, la [[colonització europea d'Amèrica|colonització]] de les terres per immigrants europeus, i la marginació i a algunes àrees exterminació dels habitants.
Linha 96 ⟶ 98:
La [[colonització europea d'Amèrica]] s'inicia a la fi del segle XV després que Cristòfor Colom arribés el 1492 amb el mecenatge dels [[Reis Catòlics]]. A partir d'aquí, l'[[Imperi espanyol]], l'[[Imperi portuguès]], l'[[Imperi britànic]], [[França]] i [[Holanda]], van conquerir i van colonitzar el continent, sent l'espanyol l'imperi més extens.
L'[[Imperi espanyol]] va ser el primer a realitzar la conquesta, i es van assentar principalment a Amèrica del Nord, Centreamèrica i a l'àrea andina de Sud-amèrica (imperis asteca i inca, respectivament). A Espanya se sumaria poc després Portugal al·legant drets territorials sobre el [[Brasil]] en virtut del [[Tractat d'Alcaçovas]], de les [[Butlles Alexandrines]] i del [[Tractat de Tordesillas]].
Espanya va ser la potència que major presència colonial va imposar a Amèrica. Va prendre possessió per la força dels dos grans imperis existents a Amèrica en aquest moment. Espanya es va apropiar de tota la Costa Oest d'[[Amèrica del Nord]] fins a [[Alaska]] i de territoris a l'interior i de la península de [[Florida]], a més de tota [[Centreamèrica]], el [[Carib]] i tota [[Sud-amèrica]] amb l'excepció d'una zona costanera atlàntica que després va venir a ser el [[Brasil]]. En aquesta expansió l'[[Imperi espanyol]] derrotaria a l'[[Imperi Asteca]] i a l'[[Imperi Inca]], a més de presentar batalla i dominar territoris de diferents tribus americanes.
Linha 105 ⟶ 107:
[[Holanda]] va establir colònies a [[Amèrica del Nord]] (Nova Amsterdam que després seria [[Nova York]]), al nord d'Amèrica del Sud (Guyana holandesa, avui el [[Surinam]]) i a les illes del Carib (Antilles Neerlandeses i Aruba).
=== El col·lapse demogràfic ===
L'arribada dels europeus va causar l'entrada a Amèrica d'una sèrie de perilloses malalties ([[verola]], [[tifus]], [[febre groga]], etc.) per les que els pobles originaris no tenien defenses biològiques adequades.
L'investigador nord-americà H. F. DobynsDobyns<ref>H. F. (1983). ''Their number become thined: Native American population dynamics in Eastern North America'', Knoxville (Tenn.), University of Tennesee Press.</ref> ha calculat que un 95% de la població total d'Amèrica va morir en els primers 130 anys després de l'arribada de Colom. Per la seva banda, Cook i Borak, de la Universitat de Berkeley, van establir després de dècades de recerca, que la població a Mèxic va disminuir de 25,2 milions el 1518 a 700.000 persones el 1623, menys del 3% de la població original.<ref>Cook, S. F. i W. W. Borah (1963), ''The indian population of Central Mexico'', Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Press</ref> El 1492 Espanya i Portugal juntes no superaven els 10 milions de persones.<ref>Mann, Charles (2006). ''1491''; Madrid:Taurus, pàg. 136</ref>
No hi ha cap dubte que el col·lapse demogràfic de la població original d'Amèrica va ser la causa essencial de la derrota militar de moltes de les civilitzacions conquerides pels europeus, com Mèxic i el Perú. Steven Katz ha dit sobre aquest tema:
[[Fitxer:Demomex-1518-1623.png|thumb|300px|Segons els investigadors Cook i Borah de la Universitat de Berkeley, en 30 anys van morir 20 milions de [[Mèxic|mexicans]] i un segle després només quedava el 3% de la població original.]]
{{cita|Molt probablement es tracta del major desastre demogràfic de la història: la despoblació del Nou Món, amb tot el seu terror, amb tota la seva mort.<ref>Katz, S. T. (1994-2003). ''The Holocaust in Historical Context'', (2 vols.), Nova York, Oxford Universtity Press</ref>}}
L'historiador nord-americà Charles Mann diu que Cortés:
{{cita|...no hauria vençut a l'Imperi Asteca si, mentre Cortés construïa les embarcacions, Tenochtitlán no hagués estat arrasada per la verola en la mateixa pandèmia que posteriorment va assolar el Tahuantinsuyu... La gran ciutat va perdre almenys la tercera part de població arran de l'epidèmia, inclòs Cuitláhuac.<ref>Mann, Charles (2006). ''1491''; Madrid:Taurus, pag. 179-180</ref>}}
Alguna cosa similar va succeir amb l'[[Imperi Inca]], derrotat per les hosts de [[Francisco Pizarro]] el [[1531]]. La primera epidèmia de [[verola]] va ser el 1529 i va matar entre uns altres a l'Emperador [[Huayna Cápac]], pare d'[[Atahualpa]]. Noves epidèmies de verola es van declarar el 1533, 1535, 1558 i 1565, així com de [[tifus]] el 1546, [[grip]] el 1558, [[diftèria]] el 1614 i [[xarampió]] el 1618.<ref>Mann, Charles (2006). ''1491''; Madrid:Taurus, pàg. 133</ref> Dobyns va estimar que el 90% de la població de l'Imperi Inca va morir en aquestes [[epidèmies]].
Cadascuna de les potències europees que van conquerir i van colonitzar el continent que recentment havien descobert, van utilitzar diferents mecanismes de dominació dels habitants d'Amèrica. En general els historiadors espanyols sostenen que la colonització britànica va ser bàrbara i genocida, mentre que els historiadors britànics sostenen que la colonització espanyola va explotar el treball indígena fins al seu extermini per reemplaçar-lo després amb esclaus segrestats a l'Àfrica. Aquestes visions són conegudes respectivament com la llegenda rosa i la llegenda negra de la colonització d'Amèrica per Europa.
El resultat general va ser una enorme mortalitat d'indígenes que s'ha arribat a estimar en el 95%<ref>(Dobyns,1983). Dobyns, H. F. (2004), ''The number become thinned: native american population dynamics in Eastern North America, Knoxville (Tenn.), Universioty of Tennessee Press</ref>
Per respondre a la massiva mortalitat d'americans autòctons, a partir del segle XVII els portuguesos, anglosaxons, francesos i holandesos van segrestar al voltant de 60 milions d'africans, dels quals uns 12 milions van arribar vius a Amèrica, on van ser reduïts a l'[[esclavitud]].
Es va realitzar un gran flux de mercaderies i eines entre tots dos continents, també intercanvis culturals i costums. En un i l'altre continent es van introduir noves espècies d'aliments, plantes i animals. De manera negativa també, es van introduir nous tipus de malalties que particularment van delmar algunes comunitats indígenes.
== Guerres d'independència americanes ==
| |||