Tercera Guerra Carlina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 72:
El gener de [[1875]] la columna de Martí Miret va [[Assalt de Granollers|assaltar Granollers]],<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13695/carlins/prenen/granollers |títol=Els carlins prenen Granollers |consulta=1/1/2013 |obra= |editor=Nació Digital |data=27/06/2012 |llengua= }}</ref> i finalment la guerra a Catalunya acabà l'estiu de [[1875]] quan [[Olot]] i [[La Seu d'Urgell]] van en mans de les tropes isabelines d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez-Campos]] i [[Joaquim Jovellar i Soler]],<ref name=HPE>{{Ref-llibre |cognom=Avilés Farré |nom2=Juan |cognom2=Elizalde Pérez-Grueso |nom3=María Dolores |cognom3=Sueiro Seoane |nom=Susana |títol=Historia política de España, 1875-1939 |url=http://books.google.es/books?id=c4PpYAZjbTsC&pg=PA45&dq=olot+martinez+campos+1875&hl=ca&sa=X&ei=j3AvT8yiIMm2hAfIsaDbCg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=olot%20martinez%20campos%201875&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=2002 |pàgines=vol.1, p.45 |isbn=8470903209 }}</ref> i a [[Navarra]] i el [[País Basc]] l'ofensiva s'inicià l'hivern de 1875, i s'acabà quan Arsenio Martínez-Campos va entrar a la vall del [[Bidasoa]], i [[Fernando Primo de Rivera y Sobremonte]] a Estella-Lizarra, la capital del [[carlisme]], que va caure el [[19 de febrer]] de [[1876]].<ref name=HPE/> El propi [[Alfons XII d'Espanya]] va posar-se al capdavant dels dos exèrcits, que prengueren [[Donostia]] i [[Pamplona]], i [[Ramon Cabrera i Grinyó]] i va reconèixer Alfons XII.<ref name=HPE/>
== Fronts de combat ==
==Batalles destacades==▼
=== País Basc i Navarra ===
[[Fitxer:Carlos (VII.).jpg|thumb|180px|El pretendent Carles VII, en un dibuix de la revista Vanity Fair de 1876.]]
[[Fitxer:Borboni.jpg|thumb|Els Borbons italians durant la tercera guerra carlina: assegut, el pretendent [[Carles VII]]. Dempeus, d'esquerra a dreta: el [[Robert I de Parma|duc de Parma]], el duc de Bardi i el comte de Caserta.]]
El pretendent va creuar la frontera francesa a [[Navarra]] el [[2 de maig]] de [[1872]] i es va posar al capdavant de l'alçament, però el 4 de maig el general governamental Domingo Moriones va entrar per sorpresa en el campament carlista a Oroquieta, i el pretendent va haver de creuar precipitadament la frontera francesa, posant fi, momentàniament, a la insurrecció al País Basc i Navarra després de la signatura del Conveni d'Amorebieta el 24 de maig entre el president del govern d'Amadeu I, Francisco Serrano, i els líders carlistes de [[Biscaia]]. No obstant això, el conveni va ser mal rebut per les Corts i Serrano va haver de dimitir. Tampoc es va acceptar el conveni des del bàndol carlista i el pretendent va considerar als signants com a traïdors.
Després del fracàs del primer aixecament al País Basc i Navarra, el pretendent va destituir a la majoria dels caps militars i va establir el 18 de desembre com a data per a la nova revolta. Entre les nombroses partides que es van aixecar va destacar la del Capellà Santa Cruz. Durant el desembre i els primers mesos de 1873 els [[carlistes]] van tornar a aixecar nombroses partides a la regió. El 5 de maig de [[1873]] es va produir una important victòria a Eraul, [[Navarra]], quan les forces de Dorregaray, Rada i altres líders [[carlistes]] van vèncer a les tropes de Navarro, a les quals van produir nombroses baixes i presoners. Aquesta victòria al costat d'altres com la de Belabieta o [[Mañeru]] va donar ales al carlisme al País Basc.
El pretendent va tornar a entrar al juliol de 1873 a Espanya, i a l'agost els carlistes van conquerir [[Estella]], que van convertir en la seva capital, però van fracassar en els intents de conquerir [[Bilbao]]. Al setembre de 1874, els carlistes mantenien 24.000 homes armats i ocupaven gairebé per complet el País Basc i Navarra, excepte les capitals. Es va establir així un veritable Estat carlista que tenia la seva base en les diputacions forals i en el qual Carles VII era el cap d'Estat i estava al capdavant d'un Govern compost per tres secretaries d'Estat: Guerra, Negocis Estrangers i Estat, i, Gràcia, Justícia i Hisenda. El nombre de carteres augmentaria posteriorment fins a cinc. Existia també un Codi Penal, Tribunal Suprem de Justícia, Duanes, servei de correus, i el 1874 es va establir una universitat a [[Oñate]].
Després de la fi de la guerra a Catalunya al novembre de 1875, l'exèrcit governamental es va concentrar en el front del nord i al gener de 1876 va començar una gran ofensiva que va portar a conquerir Estella al febrer, sent forçat el pretendent a creuar la frontera el 28 de febrer de 1876, el dia que Alfons XII entrava a [[Pamplona]].
=== Front Est ===
A Catalunya, l'aixecament es va realitzar fins i tot abans de la data que havia designat el pretendent. Joan Castell, al capdavant de 70 homes, es va revoltar uns dies abans. El pretendent va nomenar al seu germà Alfons Carles com a capità general de Catalunya, encara que fins a cap d'any no va creuar la frontera i va ser [[Rafael Tristany]] qui va assumir transitòriament el lloc. Encara que es van formar partides guerrilleres en gairebé totes les comarques catalanes, no es va arribar a organitzar una estructura militar comuna. La revitalització de la insurrecció en el front nord i l'arribada d'Alfons Carles al desembre de 1872 van reactivar les partides carlistes a Catalunya, al mateix temps que la partida de [[Pasqual Cucala Mir]] aconseguia el suport popular en el [[Maestrat]] i es formaven unes altres fins a totalitzar uns 3.000 homes. A la província de València, els carlistes mantenien 2.000 homes armats en diverses partides i a la província d'Alacant uns 850.
El general Marco de Bello havia organitzat la divisió aragonesa i l'administració civil i militar de la regió. Malgrat aquesta organització tenien seriosos problemes per pagar als soldats i armar-los ja que s'armaven amb el robat a l'enemic o comprades a l'estranger. Va organitzar diversos batallons carlistes i les companyies del Pilar que eren soldats de preferència dins de l'exèrcit carlista del Centre. Va perdre alguns combats com a [[Casp]] però va poder rebutjar un atac dels republicans a [[Cantavieja]]. Les partides en el Maestrat van anar augmentant i barrejant-se amb les d'Aragó, Catalunya, Conca i Albacete. Així per exemple la partida de [[Pasqual Cucala Mir|Cucala]] obstaculitza i sortia de [[Catalunya]]. A l'any 1874 l'infant Alfons va enviar els homes de Vallès (carlistes de Tarragona) a reforçar els homes del Maestrat. Els carlistes van poder arribar a crear un miniestat amb centre a [[Cantavieja]] que, després de ser assetjada, va haver de capitular.
La mobilització carlista es va reduir en altres zones a petites partides aïllades; destacaven uns 400 homes a [[Extremadura]] i les partides de [[Castella la Nova]], sobretot a la [[província de Ciudad Real]].
També cal destacar la conquesta de la ciutat de [[Conca]] l'any [[1874]] per tropes carlistes al comandament d'Alfonso Carles i la seva esposa [[Maria de les Neus de Bragança]]. Al març d'aquest any, les forces carlistes, dirigides per [[Francesc Savalls]], van posar setge a [[Olot]] i, després de conquerir-la, la van convertir en la seva capital. Al juliol s'estableix a [[Sant Joan de les Abadesses]] la [[Diputació de Catalunya]], que presidia Tristany, i que intentava dotar d'una organització político-administrativa als territoris controlats pels carlistes catalans.
Al març de [[1875]], [[Arsenio Martínez-Campos|Martínez-Campos]] va ocupar Olot i va sotmetre a setge [[La Seu d'Urgell]]. La seva conquesta per les tropes governamentals a l'agost va fer que el [[19 de novembre]] finalitzés la lluita a Catalunya.
▲== Batalles destacades ==
* [[Acció d'Oristà]], el [[12 de juny]] del [[1873]]
* [[Batalla d'Alpens]], el [[9 de juliol]] del [[1873]]
| |||