'''Enric Clarasó i Daudí''', [[Sant Feliu del Racó]] [[1857]] - [[Barcelona]] [[1941]], fou un [[escultor]] modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme. Va freqüentar els cercles de [[Santiago Rusiñol|Rusiñol]] i [[Ramon Casas i Carbó|Casas]]. El seu estil s'ha relacionat amb el de l'escultor [[Josep Llimona]].
Va tenir com mestre a mestre l'escultor [[Joan Roig i Solé]], a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Va compartir taller, primer amb el pintor Carbonell Selva i més tard amb [[Santiago Rusiñol]], amb qui liel va unir una gran amistat,. juntamentJuntament amb [[Ramon Casas]], van formar un trio molt conegut dintre de la bohèmia barcelonina de principis del [[segle XX]]. Van fer nombroses exposicions junts a la [[Sala Parés]], també gràcies a les tertúlies que organitzaven es va crear el famós [[Museu del Cau Ferrat]] de [[Sitges]]. Les seves primeres obres, tenen un caràcter de [[realisme]] anecdòtic, després de passar una temporada a [[París]], la seva escultura es transformà a formes més sensitives, qualificant-se com un artista [[modernisme|modernista]].
Va participar en el [[1892]] a l'Exposició Nacional de [[Madrid]], a la [[World Columbian Exposition]] de [[Chicago]] (1893), el 1888 a l'[[Exposició Universal de 1888|Exposició Universal de Barcelona]] i va obtenir una medalla d'or a l'Exposició Universal de [[París]] (1900).
Va fer escultura funerària, tenint realitzatsrealitzant panteons als cementiris de Barcelona i [[Saragossa]]. El 1931 publicà un llibre autobiogràfic
