Pierre Bourdieu: diferència entre les revisions

'''Pierre Bourdieu''' ([[Denguin]], [[1 d'agost]] de [[1930]] - [[París]], [[23 de gener]] de [[2002]]). [[Sociòleg]], [[antropòleg]] i [[filòsof]] [[França|francès]], ha estat un dels més prestigiosos i polèmics pensadors contemporanis i un dels inspiradors intel·lectuals del moviment [[antiglobalitzador]] o [[altermundista]]. Les seues aportacions són molt rellevants en diversos camps, des de l'[[etnografia]] a l'[[art]], la [[literatura]], l'[[educació]] o la [[política]]. El seu llibre més famós, ''La distinció. Criteri i bases socials del gust'' (1979), va ser triat com un dels 10 treballs sociològics més importants del [[segle XX]] per la [http://www.isa-sociology.org/ ''International Sociological Association (ISA)'']. Va ser professor de [[sociologia]] al [[Colegi de França|''Collège de France'']], director d'estudis de l'[[Escola d'Alts Estudis en Ciències Socials|''École des Hautes Études en Sciences Sociales'']] i membre de l'[[Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts]]. Va dirigir la revista [http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/actions-france_830/livre-ecrit_1036/revue-revues_5278/colonne-droite_5619/presentation-sommaires-revues_5620/actes-recherche-sciences-sociales_15937.html ''Actes de la recherche en sciences sociales'']. ▼

Va nàixer a un poblet dels Pirineus, al sud-oest de França, on son pare era l'administrador de correus. De menut, a l'escola, va ser un estudiant brillant i bon jugador de [[rugbi]]. Es va traslladar a [[París]] per estudiar [[filosofia]] a l'''École Normal Supérieur'', on va ser company d'estudis de [[Jacques Derrida]] i es va interessar, fonamentalment, en els treballs del jove [[Marx]], de [[Merleau-Ponty]], [[Husserl]] i [[Heidegger]]. Durant un any va exercir de professor de filosofia, però va ser reclutat per la [[guerra d'Algèria]], en la que va servir durant dos anys. Entre 1959 i 1960, va treballar a la Universitat d'[[Arger]] i va investigar la cultura [[berbers|berber]], l'agricultura tradicional i el treball a [[Algèria]]. En 1960 va tornar a França com a [[antropòleg]].▼

Va aprofundir els seus estudis en [[antropologia]] i en [[sociologia]] i va donar classes a la Universitat de París (1960-62) i a la Universitat de Lille (1962-64). El [[1962]] s'havia casat amb Marie-Claire Brisard. El [[1964]] va ingressar al cos de professor de l'[[Escola d'Alts Estudis en Ciències Socials|''École des Hautes Études en Sciences Sociales'']] i en [[1968]] va ser nomenat director del [[Centre de Sociologia Europea|''Centre de Sociologie Européenne'']], on va començar un projecte d'investigació col·lectiva, extensa i pionera, que va ser l'inici dels seus treballs sobre el manteniment dels sistemes de poder per mitjà de la transmissió d'una cultura dominant. Durant aquesta segona part dels anys seixanta, manté una estreta relació de treball amb [[Raymond Aron]].▼

El [[1975]] va fundar la revista [http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/actions-france_830/livre-ecrit_1036/revue-revues_5278/colonne-droite_5619/presentation-sommaires-revues_5620/actes-recherche-sciences-sociales_15937.html ''Actes de la recherche en sciences sociales''], centrada en la publicació d'articles d'investigació que mostren els mecanismes pels quals la producció cultural ajuda a sostindre l'estructura dominant de la societat. El [[1981]] va ser nomenat per la prestigiosa càtedra de [[sociologia]] del [[Col·legi de França|''Collège de France'']]. Cap a finals dels anys vuitanta, Bourdieu s'havia convertit en un dels científics socials més citat als [[Estats Units]]; i, cap a mitjans dels anys noranta, inicià activitats fora dels cercles acadèmics, tot donant suport a molt diverses mobilitzacions socials. Aviat es convertí en referent intel·lectual dels moviments socials alternatius. Va morir de [[càncer]] a l'hospital de Saint-Antoine de París, el [[23 de gener]] de [[2002]].▼

El treball de Bourdieu es dedica amb perseverança a la superació de les antinòmies que, segons el seu plantejament, bloquegen els avanços en les [[ciències socials]] des del seu propi interior, como ara l'antagonisme entre el coneixement objectiu i el coneixement subjectiu, o la separació entre la dimensió simbòlica i la dimensió material de la vida social. En aquest sentit, el projecte de Bourdieu consistia a elaborar una ''economia política unificada de les pràctiques socials'', capaç d'unificar la [[fenomenologia|perspectiva fenomenològica]] i la [[estructuralisme|perspectiva estructural]]. Al seu llibre ''Coses dites'', el mateix Bourdieu proposa de nomenar la seua proposta com a ''estructuralisme constructivista'' o com a ''constructivisme estructuralista''.▼