Radiació gamma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 1:
{{FR|data=febrer de 2014}}
 
La '''radiació gamma''' (que es representa amb la lletra grega [[gamma|γ]]) és una forma de [[radiació electromagnètica]], la més energètica de l'[[espectre electromagnètic]], és a dir, es tracta dels [[fotons]] de [[longitud d'ona]] més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de [[freqüència]] més alta.<ref>{{GEC|0185576}}</ref>. Aquests fotons són més energètics que els [[raigs X]], també anomenats raigs Röntgen, pel nom del seu descobridor, [[Wilhelm Röntgen|Wilhelm Conrad Röntgen]]. L'[[energia]] d'aquest tipus de radiació s'acostuma a mesurar en [[Electró volt|megaeletró volts]] (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de longituds d'ona inferiors a 10<sup>-11</sup> m o freqüències superiors a 10<sup>19</sup> Hz. La radiació gamma va ser descoberta el [[1900]] pel [[Química|químic]] [[França|francès]] [[Paul Villard]] mentre estudiava l'[[urani]].
 
Els raigs gamma només es produeixen en les [[desintegració radioactiva|desintegracions radioactives]] de [[nucli atòmic|nuclis atòmics]], o en processos de molt altes energies, com en el cas de la [[radiació de sincrotró]]. A causa de les altes energies que tenen, els raigs gamma constitueixen un tipus de [[radiació ionitzant]] capaç de penetrar en la matèria més profundament que la [[emissió alfa|radiació alfa]] o [[emissió beta|beta]]. A causa de la seva alta energia poden causar danys importants al nucli de les [[cèl·lules]], per la qual cosa són usats per esterilitzar equips mèdics i aliments.