Línia Gustav: diferència entre les revisions

 

La Línia Gustav aixecada a les muntanyes Abruços d'Itàlia, excloïa la cimera de [[Montecassino]] i de la [[Muntanya Samucro]], doncs per als alemanys, no eren un bon lloc d'observació perquè el seu prominència els feia molt vulnerables, exposant-los al foc de l'artilleria i l'aviació enemigues. Quant a Montecassino, els comandaments alemanys a Itàlia consideraven que s'havia d'evitar la destrucció del monestir i les relíquies històriques que albergava. Per a l'efecte, el [[Mariscal Kesselring]] va cursar les ordres de transportar les obres d'art, la biblioteca i les [[relíquies històriques]] a Roma, posant sota la protecció del Vaticà. Les monges i monjos benedictins de Monestir van ser evacuats, quedant solament [[l'Abat Gregori]] Diamare de 82 anys i 5 monjos. Els llocs d'observació i les defenses es van col·locar a mig vessant de Montecassino i en altres muntanyes dels voltants on podien ser camuflats de millor manera. Als afores de l'Abadia un piquet de policia militar protegia l'entrada fent complir les ordres que cap soldat alemany podia ingressar.

El mes d'octubre de [[1943]], la Línia Gustav estava llista per complir la seva comesa. És oportú recordar que durant els primers anys dels 40 es va deslligar una epidèmia de malària a Itàlia i la zona de Cassino era endèmica, de manera que els bel·ligerants s'enfrontaven també a un enemic silenciós que assotava a les tropes d'ambdós bàndols. Però els alemanys tenien a més un altre enemic: els partisans, que a la [[Regió Lazio]] eren comandats pel dirigent comunista [[Enrico Giannetti]]. Els Aliats brindaven suport logístic als partisans i en canvi rebien informes d'intel·ligència. Per la seva banda els alemanys gairebé no tenien agents d'intel·ligència i en molts casos aquests agents, que creuaven d'un bàndol a l'altre per mar, realitzaven també un doble joc.

== Altres linees Alemanyes ==