Valònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 22:
}}
La '''Valònia''' (en [[francès]] ''Wallonie'', [[alemany]]: ''Wallonien'',[[neerlandès]] ''Wallonië''), també anomenada '''Regió valona''' (en francès: ''Région wallonne''; alemany: ''Wallonische Region''; neerlandès ''Waals Gewest''), és una [[Subdivisions de Bèlgica|regió]] de [[Bèlgica]] que comprèn les províncies d'[[Hainaut]], de [[Província de Lieja|Lieja]], de [[Província de Luxemburg|Luxemburg]], de [[Província de Namur|Namur]] i de [[Brabant Való]]. [[Namur]] és la seva capital. La Regió cobreix una superfície de {{formatnum:16844}} [[quilòmetre quadrat|quilòmetres quadrats]] amb aproximadament tres milions i
== Història ==
=== Abans de [[1830]] ===
Es pot parlar de la història de la Valònia anterior a l'any 1830 (data de la fundació de l'Estat belga), no d'una Valònia mil·lenària, però sí de la història de l'espai que correspon a la Valònia d'avui. Dos trets i fets característics d'aquest període passat són:
La conquesta de la [[Gàl·lia]] per [[Juli Cèsar]] determina la romanització de l'espai corresponent a la Valònia actual, convertint-se d'enclavament llatí a país germànic durant l'[[alta edat mitjana]]. Sota aquest marc, aflora l'art mosà (800–1600).
La primerenca [[industrialització]], amb la utilització de la [[hulla]], per transformar el ferro, això va a fer als valons especialistes en la indústria: [[Valons de Suècia]], [[Valons en la indústria alemanya]], a més de la resta del món…
=== De 1830 a [[1914]] ===
1830 perllonga en un sentit aquest passat, per diversos aspectes:
La [[Revolució industrial]] en Valonia es consumia abans de la [[Revolució Belga]] de 1830. Ella anuncia la vigorosidad del [[moviment obrer]] en Valonia.
Aquesta revolució és assumida (o confiscada segons el punt de vista) per una burgesia francòfona unida en 1828 (“La unió fa la força” del [[Unionismo (Bèlgica)|unionismo]]), contra [[Països Baixos|Holanda]], dividida en catòlics i liberals. Aquesta burgesia de [[Flandes]], [[Brussel·les]] i Valonia va imposar el francès tant en Valonia com en Flandes, on serà rebutjada com a llengua oficial.
Un [[nacionalisme]] flamenc naixent, amb el suport de les elits polítiques i socials (francòfones) de Flandes, reforma progressivament la legislació lingüística. Un moviment valón neix a causa que aquestes pretensions agreujaven al pes dominant (clerical i conservador) de Flandes enfront d'una Valonia (sempre minoritària) més a l'esquerra i més laica, la primera a reclamar el [[federalisme]] amb la [[Carta al Rei]] sobre la separació de Valonia i de Flandes de [[Jules Destrée]] ([[1863]]–[[1936]]). La [[Primera Guerra Mundial]] redibuja els mapes.
=== Des de 1914 ===
La [[Primera Guerra Mundial]], un dels fets més importants del [[segle XX]], explica la successió dels esdeveniments. Valonia va veure alguns moments d'il·lusió d'una Bèlgica unida entorn de [[Alberto I de Bèlgica]] ([[1875]]–[[1934]]), després s'inquieta per un moviment flamenc sortit reforçat de la guerra. La frontera lingüística en [[1932]] és un compromís. Però les queixes valonas s'exacerben quan [[Leopoldo III de Bèlgica]] ([[1901]]–[[1983]]) impulsa la ruptura amb les aliances francesa i anglesa en una època on [[Adolf Hitler]] no oculta les seves intencions.
La [[Segona Guerra Mundial]] va a dividir encara més profundament. Durant l'atac alemany al maig de [[1940]] certs regiments flamencs van desertar. Els soldats flamencs fets presoners el 28 de maig de 1940 van ser alliberats, els soldats valones van continuar captius. L'actitud del rei va engegar la greu “[[Qüestió real]]”. Una consulta popular (sobre la tornada de Leopoldo III en poder) va endurir als opositors. Durant els esdeveniments de [[1950]] i [[1960]], la classe obrera valona, inquieta per la regressió econòmica de la Valonia, preocupats per la democràcia, van intervenir massivament.
A partir de [[1970]], Flandes i Valonia (Brussel·les igualment), es tallen una gran autonomia aprofitant el [[federalisme belga]], sota l'embranzida de diversos factors i actors. La supervivència del país està en joc, així com els sentiments adhesió a Bèlgica i Valonia revelen que resideix una inclinació a Bèlgica, combinat amb un sentiment valón (o flamenc) i europeu.
== Divisió administrativa ==
[[Fitxer:WalloniëProvincies.png|right]]
La Regió de Valònia comprèn 5 [[Organització Territorial de Bèlgica#Províncies|províncies]]:
# [[Província del Brabant Való|Brabant Való]]
# [[Província d'Hainaut|Hainaut]]
# [[Província de Lieja|Lieja]]
# [[Província de Luxemburg|Luxemburg]]
# [[Província de Namur|Namur]]
== Geografia ==
Linha 43 ⟶ 76:
Aquesta conca és valona en 12.000 dels seus 36.000 km2. La conca del Mosa cobreix tres quartes parts del territori való. Mouse, per Givet (a França), [[Dinant]], [[Namur]], [[Huy]], [[Lieja]], al nord d'Ardenne es van establir tres de les quatre grans ciutats valones, [[Charleroi]] en el riu Sambre, [[Namur]] en la confluència del Sambre i del Mosa, [[Lieja]]. La quarta gran ciutat, [[Mons]], se situa a l'oest de Charleroi fora de la conca mosan de Hainaut.
El solc Sambre-Mosa, perllongat pel Vesdre a l'est de Lieja cap a Verviers, ha vist establir-se en el [[segle XVIII]] i en el [[segle XIX]] el solc industrial que es perllonga també cap a l'oest, a Hainaut, cap a la Louvière, Mons i la rivera Haine. Concentrant en 1.000 km2 prop dels dos terços de la població i una indústria que fins i tot en xifres absolutes ([[acer]] i [[carbó]]) va ser la segona del món. La conca mosana, almenys del segle IX al XIII, com ho va demostrar l'historiador Felix Rousseau (1887–1981) és el lloc on es va establir, des del seu punt de vista, una espècie de civilització, l'art
== Demografia ==
| |||