Revisió del 00:05, 11 jul 2014 modifica Markan80 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 10.452 edits →‎El nacionalisme való ← Edició anterior		Revisió del 00:12, 11 jul 2014 modifica desfés Markan80 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 10.452 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 111: Més del 96% de les comunes de la regió valona (252 de les 262) tenen com a llengua oficial única el francès. Quatre d'elles han establert facilitats lingüístiques per als seus habitants en l'ús del neerlandès: [[Comines-Warneton]] (Komen-Wasten), [[Enghien]] (Edingen), [[Flobecq]] (Vloesberg), [[Mouscron]] (Moeskroen). Tres han acordat facilitats en alemany i en neerlandès, únicament en matèria educativa (les facilitats en matèria administrativa podrien ser demandades pel consell comunal i aprovades per un decret reial i a continuació per una llei): [[Baelen]], [[Plombières]] (en alemany Bleyberg), [[Welkenraedt]]. Dues organitzen facilitats en alemany: Waimes (en alemany Weismes), [[Malmedy]] (de vegades escrit erròniament amb un accent agut: Malmédy). Les nou comunes germanòfones de la regió valona organitzen totes les facilitats en francès per als seus habitants valons o francòfons: [[Amel\|Amblève]] (en alemany: Amel), Bullange (en alemany: Büllingen), [[Burg-Reuland]], [[Bütgenbach]] (en francès de vegades sense dièresi: Butgenbach), [[La Calamine]] (en alemany: Kelmis), [[Eupen]], [[Lontzen]], [[Raeren]], Saint-Vith (o St. Vith). Aquestes nou comunes formen la regió lingüística de llengua alemanya; les altres 253 comunes formen la regió lingüística de llengua francesa, que comprèn entorn del 98% de la població valona. Les nou comunes germanòfones i les comunes de [[Waimes]] i [[Malmedy]] formen una regió denominada Cantons de l'Est, són els territoris prussians adherits a [[Bèlgica]] el 1919 pel [[Tractat de Versalles (1919)\|Tractat de Versalles]]. La llengua regional d'aquestes 253 comunes és principalment el [[való]]. El [[picard]] és parlat, en el triangle Mons-Ath-Tournai, en gran part d'Hainaut, el [[lorenès]] (o gaumès) a Gaume (la regió de [[Virton]]), i el [[xampanyès]] en tres petits pobles de Sugny. En algunes comunes properes al domini [[Flandes\|flamenc]], alemany o luxemburguès existeixen llengües regionals germàniques com la [[luxemburguès\|luxemburguesa]] (en el districte d'Arlon i el cantó de Saint-Vith), els dialectes flamencs i limburguesos són encara parlats per algunes persones o pobles segons el lloc. La [[Unió cultural valona]] té com a objectiu la defensa del való, del picard, del lorenès, del xampanyès i del [[fràncic lorenès]] (o luxemburguès). Forma part de la AIDLCM (associació internacional de llengües i cultures amenaçades). Les llengües de l'immigració (sobretot l'italià) tenen un paper important, com en tots els països del món, però el francès és l'única llengua actualment compresa i parlada pel conjunt de la població, excepte algunes excepcions puntuals. Línia 122: * [[Nacionalisme belga]] * [[Partició de Bèlgica]] == Referències ==▼ {{Referències}}▼ * ''Nationalisme et postnationalisme'', en ''Actes du colloque qui s'est tenu à Namur li 30 avril 1994'' textos presentats per Philippe Destatte, Jean-Charles Jacquemin, Françoise Orban-Ferauge i Denise Van Dam, Namur, 1995▼ == Enllaços externs == {{Commonscat\|Wallonia}} [http://www.wallonie.be/en/home.shtml Pàgina oficial de la Valònia] ▲==Referències== ▲{{Referències}} ▲ ''Nationalisme et postnationalisme'', en ''Actes du colloque qui s'est tenu à Namur li 30 avril 1994'' textos presentats per Philippe Destatte, Jean-Charles Jacquemin, Françoise Orban-Ferauge i Denise Van Dam, Namur, 1995 {{DivisióBèlgica}} {{Enllaç AD\|af}}

Valònia: diferència entre les revisions