Kumyks: diferència entre les revisions

|image=[[ImageImatge:Flag of the Kumukh people.png|265px|Bandera dels Kumyks]]

Viuen al Nord de la cadena principal del Gran Caucas, als vessants nord, nord i est del [[Caucas]] daguestanès, entre les altures i la Càspia, de [[Derbent]] a Adzhi Su (curs inferior del Terek), però també n’hin'hi ha fora del Daguestan. Són majoritaris als districtes de Khasavjurt, Babayurt, Kizilyurt, Buynarsk, Karabudajkent, Kayakent i Kaytag. Viuen a vuit districtes distribuïts en tres zones:

Segons els censos soviètics, el [[1926]] eren 94.549 invidisus, augmentaren a 134.967 el [[1959]] i a 282.178 el [[1989]]. Els eu origen ètnic és complex i difícil: barreja d’elementsd'elements caucàsics amb turcs nòmades (cumans, [[khàzar]]s, [[kiptxak]]s) que baixaren de les estepes del Nord del Càucas, i que imposaren llur llengua als autòctons.

La nacionalitat kumyk s’afirmarias'afirmaria en el segle XII quan els onades successives de l’Hordal'Horda d'Or els empentaren més al sud. La islamització començà amb la doble influència de l’Hordal'Horda d'Or al Nord i dels [[lakh]] al Sud s’acabàs'acabà en el segle XIV, quan l’Hordal'Horda s’annexàs'annexà el Nord del Daguestan. Històricament es dividiren en tres grups: els del nord, els del centre, units al [[shamkhalat de Tarki]], i els del sud, a l’l'[[usmi de Kaytak]].

Socialment, abans de la [[Revolució russa]] tenien una de les estructures feudals més complexescomplexos, més completes i més poderoses del Daguestan. El [[shamkhal]] era el dirigent, que afirmava descemnder dels [[àrab]]s sirians, els ''beks'' o prínceps rivals, els ''chanka'', alta noblesa; els ''sala-uzden'', noblesa mitjana; ''uzden'', homes lliures, ''chagar'' o serfs alliberats, organitzats en ''dim'' (grups), els ''erkeme'', serfs adscrits a la terra que vivien en ''auls'', i els ''kul'', esclaus domèstics. Els comerciants no s’organitzariens'organitzarien com a classe fins el desenvolupament capitalista del segle XIX, però hi hauria pocs obrers, ja que la tendència tendia a l’artesanatl'artesanat familiar.

El seu sistema educatiu era menys desenvolupat que l’l'[[avar]]. El 1948 tenien vuit escoles secundàries (per 17 els avars) a Karabudakhent, Kayakent, Izberbash, Makhachkala, Khasavyurt, Buynaksk, Baba Yurt i Kizil Yurt. Amb la sovietització, el caràcter de l’economial'economia tradicional s'ha modificat: l'agricultura i la ramaderia han estat mecanitzades i col·lectivitzades i permeten produir cereals i cotó a gran escala. La indústria de la pesca i de les conserves, el petroli de Kayakent, les hidroelèctriques i altres, l’artesanatl'artesanat tradicional (articles de llana teixida i tapissats a Kumtarkal, Kayakent i Kazanish, orfebreria a Irneli, Kafir-Kumukh, Sultan Yeniurt, ferreria a Verkhneye, Nizhkeych i l’aull'aul d’Andereyd'Anderey, i terrissa a Verkheniye i Kazanych).

==ExternalEnllaços linksexterns==