Guido d'Arezzo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Retoc |
Darrers retocs eliminant imprecisions |
||
Línia 9:
|data de naixement = [[991]]-[[992]]
|data de mort=posterior a [[1033]], ca. [[1050]]
|lloc de naixement = [[Arezzo]] (la [[Toscana]])
|lloc de mort=[[Arezzo]]?, [[
|enterrat a=
|festivitat = [[7 de setembre]]
Línia 25:
|patronatge=
}}
'''Guido d'Arezzo''', '''Guiu d'Arezzo''', '''Guido Aretinus''', '''Guido da Arezzo''' o '''Guido Monaco''' ([[Arezzo]], la [[Toscana]] (o potser a [[Codigoro]] o a [[Ferrara]]), [[991]]/[[992]] – [[Arezzo]] (o potser en el [[monestir di Fonte Avellana]]?), després de [[1033]]) fou un [[teoria de la música|teòric]] de la [[música medieval]]. Fou el creador de la [[notació musical]] moderna o [[solfeig]], que reemplaçà el [[neuma|sistema de notació pneumàtic]], i per això se'l considera el pare de la [[música]] [[occident]]al. El seu text ''Micrologus'' esdevingué el segon tractat de música més estès en l'edat mitjana després dels escrits de [[Boeci]]. És venerat com a [[beat]] per l'[[Església catòlica]].
==Biografia==
Guido d'Arezzo era un [[monjo]] [[benedictí]] de la ciutat [[Itàlia|italiana]] d'[[Arezzo]], on segurament va néixer. Segons estudis recents, el seu ''Micrologus'' data del [[1025]] o el [[1026]]. Com que reconeix en una carta que tenia 34 anys quan el va escriure, podem suposar que Guido nasqué pels voltants del [[991]] o del [[992]]. Els primers anys d'estudi els passà
Mentre estigué a Arezzo, desenvolupà noves tècniques d'ensenyament, incloent-hi el [[tetragrama]] (precursor immediat del [[pentagrama]]) i la notació musical basada en l'[[hexacord]] de l'[[escala diatònica]], amb 6 notes en cada [[octava (música)|octava]], a les quals va anomenar ut, re, mi, fa, sol i la (la nota si no s'utilitzava perquè en relació al fa origina el [[diabolus in musica]]). Els noms d'aquestes notes és la primera [[síl·laba]] de cada [[hemistiqui]] dels tres primers [[vers]]os de l'[[himne]] ''[[Ut queant laxis]]'', que [[Pau el Diaca]] dedicà a sant [[Joan Baptista]]:
Línia 40:
A finals del [[segle XVII]] la primera nota es va començar a anomenar ''do'' perquè ''ut'', en ser una síl·laba tancada, fa de mal pronunciar, sobretot en el [[cant]] (el canvi s'atribueix al [[Musicologia|musicòleg]] [[Toscana|toscà]] [[Giovanni Battista Doni]] (c. 1593 – 1647) que decidí anomenar-la amb la primera síl·laba del seu [[cognom]], tot i que segons altres seria la primera del mot [[llatí]] ''Dominus'' (= ''senyor''); avui dia la denominació ''ut'' ja només es fa servir a vegades en [[francès]] i en [[partitura|partitures]] de [[cant gregorià]]). La setena nota de l'escala (si), es va afegir a l'hexacord molt posteriorment i fou [[Anselm de Flandes]] ([[segle XVI]]) qui en va crear el nom unint les inicials de sant Joan ('''S'''ancte '''I'''oannes), mots que formen el quart i darrer vers de l'himne de Pau el Diaca.
Probablement aquest mètode està basat en el seu treball
En el mètode de Guido, el simple dibuix d'unes línies permetia al lector de saber exactament a quina altura de l'[[escala musical]] s'havia de cantar la nota que hi havia dibuixada, en passar d'una escala relativa (necessària per a recordar a quina altura són les notes) a una escala absoluta.
| |||