Pla de l'Estany: diferència entre les revisions

També es conserven restes d'ocupacions temporals neolítiques a les Coves de Serinyà i d'altres coves a la vora del Fluvià. Especialment interessants són les pràctiques funeràries per inhumació detectades en les cavitats més profundes d'aquestes coves, ritual molt estès en el neolític antic català. Ja al neolític mitjà, aquesta pràctica es duu a terme en fosses, com a la fossa de la fàbrica Agustí (Banyoles), molt ben conservada.

 

Es conserven nombroses restes del neolític final-calcolític, la segona meitat del IV mil·leni aC i el III mil·leni aC, a les Coves de Serinyà. Entre els diferents usos, al començament d'aquest període encara hi trobem tombes col·lectives que mostren un manteniment de les societats igualitàries. Cap al final del mil·leni, però, s'estronca definitivament aquest format i es passa a les tombes individuals, caracteritzades per un aixovar de luxe propi de la jerarquització social. L'element més característic d'aquest aixovar de luxe eren els vasos campaniformes, una cultura ceràmica europea molt variada regionalment que aquí s'inscrivia dins la variant pirinenca.