Pentium: diferència entre les revisions

Les primeres sèries, funcionaven a 60 i a 66 MHz, i a causa del fet que treballaven a 5 V tenien problemes de sobreescalfament. A més treballaven a la mateixa velocitat que el propi bus. Aquests models es poden actualitzar mitjançant el Overdrive d'Intel a 120 o a 133 MHz, que duplica la velocitat del bus, i incorpora un reductor de 5 a 3,3 V. A partir del model de 75 MHz ja es comença a treballar amb multiplicadors de freqüència interns perquè el rendiment dels processadors siga major que el bus i la memòria permeten. A més se soluciona el problema del sobreescalfament rebaixant la tensió de funcionament dels nous models a 3,52 V, amb el que s'aconsegueix un menor consum. D'aquesta sèrie de microprocessadors poc es pot dir que no se sàpiga. Va ser famós en ells un bug detectat que en unes circumstàncies molt concretes provocava un error de càlcul ([[Error de divisió del Pentium]]). Aquells que disposen d'una unitat d'aquest tipus encara poden posar-se en contacte amb Intel perquè els la canviïn.

 

Aquest es basava en el mateix nucli del Pentium original, però se li va afegir una memòria cau L1 de 32 KBytes (enfront dels 16 KBytes del Pentium comú), sent 16 KB per a dades i 16 KB per a instruccions, ordenades en 4 vies de 4 KB cadascuna, i 57 noves instruccions multimèdia (de coma flotant), anomenades MMX, amb la finalitat d'executar més ràpidament les futures aplicacions interactives. Aquest processador funcionava entre 166 i 233 MHz..