Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments: diferència entre les revisions

Els manaments apareixen en els primers escrits de l'Església.{{sfn|Hardon|1987|p=1-9}} El catecisme indica que "han ocupat un lloc predominant" en l'ensenyament de la [[fe]] des dels temps de [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]] (354-430 dC).{{sfn|Schreck|1999|p=303}}<ref>{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme |pàgina= Apartat 2065}}</ref> L'Església no disposava de cap model oficial per a l'ensenyament religiós fins que es celebrà el [[Concili del Laterà IV|Quart Concili del Laterà]] el 1215.{{sfn|Bast|1997|p=4}} Hi ha indicis que els manaments s'utilitzaven en l'educació dels primers cristians{{sfn|Pelikan|1971|p=60}} i durant tota l'[[edat mitjana]], tot i que amb poc èmfasi.{{sfn|Bast|1997}} La manca instrucció d'algunes diòcesis en aquest aspecte va ser la base d'una de les crítiques llançades pels [[Reforma Protestant|reformadors protestants]] contra l'Església.{{sfn|Bast|1997|p=3}} El primer catecisme per a tota l'Església, del 1566, va incloure "discussions exhaustives de cada manament" però no els va donar més èmfasi que als set sagraments.{{sfn|Brown|2004|p=79}} En la versió del catecisme del 1993 s'inclou una extensa secció per a interpretar cadascun dels manaments.{{sfn|Schreck|1999}}

L'ensenyament de l'Església dels manaments es basa principalment en l'[[Antic Testament|Antic]], el [[Nou Testament]] i els escrits dels [[Pares de l'Església]].<ref name="Cathecism">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2052–2074}}</ref> En el Nou Testament, Jesús va renovar l'Aliança reconeixent la validesa dels Manaments en el [[Sermó de la muntanya]], i instruint els seus deixebles perquè els perfeccionessin, exigint una justícia superior a la dels [[escriba|escribes]] i [[fariseu]]s.{{sfn|Kreeft|2001|p=202}} Resumits per Jesús en estimar a Déu i al proïsme,{{sfn|Schreck|1999}} la seva finalitat és instruir a les persones en les seves relacions amb Déu i amb el proïsme. Els tres primers manaments exigeixen respecte al nom de Déu, l'observança del Dia del Senyor ([[diumenge]]) i la prohibició del culte a altres déus ([[idolatria]]). La resta s'ocupen de les relacions amb el proïsme, com per exemple el vincle entre pare i fill, i prohibeixen la [[mentida]], el [[furt]], l'[[assassinat]], l'[[adulteri]] i l'[[avarícia]].

Tot i que sovint els catòlics són acusats d'adorar imatges, en contra del primer manament,{{sfn|Kreeft|2001|p=209}} l'Església diu que es tracta d'un malentès. Segons el parer de l'Església, "l'honor tributat a les imatges sagrades és una 'veneració respectuosa', i no una adoració que només correspon a Déu."{{sfn|Kreeft|2001|p=209}}<ref name="Cathecism2">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2129–2132}}</ref> Al segle VIII hi va haver acalorades discussions sobre si les icones religioses estaven prohibides pel primer manament. La disputa es limità gairebé només a l'Església d'Orient, on els iconoclastes volien prohibir les icones, mentre que els iconoduls recolzaven la seva veneració, en una posició recolzada per l'Església occidental. El [[Segon Concili de Nicea]] de l'any 787 va determinar que la veneració de les icones i les estàtues no violava l'orde i va declarar que "el qui venera una imatge venera la persona que s'hi representa".{{sfn|Schreck|1999|p=305}}{{#tag:ref|L'Església Catòlica creu que està contínuament guiada per l'[[Esperit Sant]] i, per tant, no pot cometre cap error doctrinal.{{sfn|Schreck|1999|p=16}} La màxima autoritat doctrinal de l'església es basa en les decisions dels [[concili ecumènic|concilis ecumènics]], que estan encapçalats pel [[Papa]].{{sfn|Schreck|1999|p=305}}|group=nota}} A l'època de la controvèrsia sobre la [[iconoclàstia]], l'església occidental va començar a utilitzar l'escultura monumental, i l'[[art romànic]] es convertí en una de les principals manifestacions de l'[[art cristià]] occidental, que s'ha mantingut a l'església occidental, mentre que el [[cristianisme oriental]] evita les grans escultures religioses. El catecisme postula que Déu donà el seu permís perquè les imatges simbolitzessin la salvació cristiana, deixant símbols com la serp de bronze o els querubins sobre l'[[Arca de l'Aliança]]. Afirma que, "en encarnar-se, el Fill de Déu va introduir una nova economia de les imatges".{{sfn|Kreeft|2001|p=209}}<ref name="Cathecism2" />

| colspan=3 style="text-align: center;" |El segon Manament segons el ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cathecism3">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2142–2167}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:7}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:11}}</ref>

| colspan=3 style="text-align: center;" |El tercer Manament d'acord al "Catecisme de l'Església Catòlica"''<ref name="Cathecism4">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2168–2195}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:8-11}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:12-15}}</ref>

| colspan=3 style="text-align: center;" | El quart manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòica''<ref name="cat2197">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2197}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:12}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:16}}</ref>

| colspan=3 style="text-align: center;" | El cinquè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cat2258">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2258}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:13}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:17}}</ref>

Segons el catecisme, l'enterrament dels morts és una obra de misericòrdia corporal i "els cossos dels difunts han de ser tractats amb respecte i caritat". Per tant, la dispersió de les restes cremades o l'enterrament en una tomba sense identificar estan prohibits per l'Església catòlica. La donació d'òrgans, les cremacions i les autòpsies per raons legals i científiques estan permeses. Pel que fa a la cremació, l'Església la permet sempre que no dugui a terme per oposar-se als ensenyaments de la fe catòlica pel que fa a la [[resurrecció]] dels cossos al [[Judici Final]].<ref>{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme}}</ref>

Al [[Sermó de la muntanya]] Jesús recordà el cinquè Manament ("''No mataràs''")<ref>{{Citar Bíblia|Mt|5:21}}</ref> i, expandint-lo, prohibí també la ràbia, l'odi i la venjança.<ref>{{Citar Bíblia|Mt|5:22-29}}</ref> Anant encara més lluny, Jesús demanà als seus deixebles que estimessin els seus enemics.<ref name="CAT2265">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2265}}</ref> El Catecisme afirma que "''l'amor a un mateix segueix sent un principi fonamental de la moralitat''" i, per tant, "''és legítim fer prevaldre el dret a la pròpia vida.''"<ref name="CAT2265"/> Kkreeft afirma que "''actuar en defensa pròpia és legítim, per la mateixa raó que el suïcidi no ho és: perquè la pròpia vida és un do de Déu, un tresor que som responsables de preservar i defensar.''"{{sfn|Kreeft|2001|p=229}} El Catecisme ensenya que "qui defensa la pròpia vida no comet un [[homicidi]], encara que es vegi obligat a donar un cop mortal a l'agressor.''"<ref name="CAT2265"/> La defensa legítima no només és un dret sinó un deure per al responsable de la vida dels altres. La defensa del bé comú exigeix evitar que l'agressor pugui causar danys. Per aquest motiu, els que tenen autoritat tenen el dret a emprar les armes per a rebutjar els agressors de la comunitat que estigui sota la seva responsabilitat.<ref name="CAT2265"/>

| colspan=3 style="text-align: center;" | El sisè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cat2331">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2331}}</ref><ref>{{ Citar Bíblia |Ex|20:15}}</ref><ref>{{ Citar Bíblia |Dt|5:18}}</ref>

D'acord amb l'Església Catòlica, els humans són éssers sexuals, la identitat sexual dels quals s'estén més enllà del cos, involucrant també la ment i l'ànima. Per designi diví els [[sexe]]s són diferents i complementaris, ambdós amb la mateixa dignitat i fets a imatge i semblança de Déu.{{sfn|Kreeft|2001|p=244}} Els [[acte sexual|actes sexuals]] {{#tag:ref|El ''[[Catecisme de l'Església Catòlica]]'' utilitza les paraules "actes al [[casament]]" i cita de ''[[Gaudium et Spes]]'': "Els actes amb els que els esposos s'uneixen íntima i [[castedat|castament]] són honestos i dignes; realitzats d'una manera autènticament humana, expressen i alimenten la mútua entrega per la que s'enriqueixen un a l'altre amb alegria i gratitud"<ref>{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme}}</ref>|group=nota}} són sagrats dins el context de la relació conjugal, que reflecteix un "do mutu total i temporalment il·limitat entre l'home i la dona."<ref>{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme}}</ref>{{sfn|Kreeft|2001|p=245}} Els pecats sexuals, per tant, no violen només el cos, sinó també tot l'ésser de la persona.{{sfn|Kreeft|2001|p=245}} Al seu llibre de 1995 ''[[Creuant el llindar de l'esperança]]'', [[Joan Pau II]] va fer una reflexió sobre el tema:

Els ensenyaments de l'Església sobre el sisè manament inclouen una profunda discussió sobre la [[castedat]]. El catecisme la descriu com "''una virtut moral, [...], un do de Déu, una [[gràcia divina|gràcia]], un fruit del treball espiritual.''"<ref name="castCat">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2345}}</ref>{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=405-406}} L'Església veu el sexe com a quelcom més que un acte físic, considera que afecta el cos i l'ànima. Per això ensenya que la castedat és una virtut que totes les persones han d'aspirar a adquirir.{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=405}} Es defineix com "''la unitat interior de l'home al seu ésser corporal i espiritual''" que integra amb èxit la sexualitat humana a la persona, amb la seva "''naturalesa humana completa''".{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=405}}<ref name="castCat"/> Per adquirir aquesta virtut, els catòlics són incentivats a entrar en el "treball llarg i exigent" de l'autodomini, ajudats pels amics, la gràcia de Déu, la maduració i una educació "que respecti les dimensions morals i espirituals de la vida humana".{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=405}} El Catecisme categoritza les violacions del sisè manament en dues categories: les ''ofenses contra la castedat'' i les ''ofenses contra la dignitat del [[matrimoni]]''.<ref name="Cat2331"/>

El Catecisme enumera les següents ofenses contra la castedat,<ref name="Cat2351">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2351–2356}}</ref> en ordre creixent de gravetat:{{sfn|Kreeft|2001|p=247-248}}

Dins de la seva explicació del sisè manament, el catecisme dedica una secció a l'[[homosexualitat]]. Igual que els actes heterosexuals fora del matrimoni, els actes homosexuals són considerats pecat i són "intrínsecament desendreçats".<ref name="Cat2357">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2357–2359}}</ref> L'Església distingeix entre les atraccions homosexuals, que no són considerades pecats, i els actes homosexuals, que sí que ho són. El catecisme afirma que aquests actes són contraris a la [[llei científica|llei natural]], no obren l'acte sexual al do de la vida, no procedeixen d'una veritable complementarietat afectiva sexual, [i per això] no poden ser, en cap cas, aprovats."<ref name="Cat2357"/>{{sfn|Schreck|1999|p=314}} L'Església ensenya que la inclinació homosexual és "objectivament desendreçada" i pot ser una gran prova per a la persona. Però l'Església també ensenya que els homosexuals "han de ser acollits amb respecte, compassió i delicadesa" i "qualsevol signe de discriminació injusta contra ells ha de ser evitat".<ref name="Cat2357"/>{{sfn|Kreeft|2001|p=249}}

# El [[dret canònic]] preveu la separació en alguns casos entre els que hi ha les situacions extremes, com la violència domèstica i l'adulteri, tot i que es manté el vincle matrimonial. No es considera un divorci sinó que és una situació permesa si està justificada.{{sfn|Kreeft|2001|p=252}}<ref name="Cat2383">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2383}}</ref>

| colspan=3 style="text-align: center;" | El setè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cat2401">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2401–2463}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:15}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:19}}</ref>

| colspan=3 style="text-align: center;" | El vuitè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cat2464">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2464–2513}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:16}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:20}}</ref>

| '''"No desitgis la casa del teu proïsme. No desitgis la muller del teu proïsme, ni el seu criat, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res que li pertanyi."''' {{#tag:ref|La formulació del novè manament al ''Catecisme de l'Església Catòlica'' es gairebé idèntic al desè. A la seva explicació, el Catecisme afirma que [[Joan Evangelista|Sant Joan]] distingeix tres espècies de mal desig o concupiscència: la cobejança de la carn, la cobejança dels ulls i l'orgull de la vida.<ref>{{Citar Bíblia|Jn|2:16}}</ref><ref name="Cat2514"/> Segons la tradició catequètica catòlica, el novè manament prohibeix la concupiscència carnal; i el desè, la concupiscència dels béns d'altri.<ref name="Cat2514"/> El Catecisme defineix la "concupiscència" com tota forma vehement de desig humà, un "moviment de l'apetit sensible que contraria l'obra de la raó humana" i "la revolta que la carn mou contra l'esperit.<ref name="Cat2514"/> El desè manament, d'acord amb la interpretació de l'Església Catòlica, lluita amb totes les altres formes de la concupiscència. El Catecisme afirma que "el desè manament desdobla i completa el novè".<ref name="Cat2534">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2534–2557}}</ref>|group=nota}}

| colspan=3 style="text-align: center;" |El novè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''<ref name="Cat2514">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica|consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 dagostd'agost de 1997|editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2514–2533}}</ref><ref name="Citar01">{{Citar Bíblia|Ex|20:17}}</ref>