Col·legi Major Universitari Ramon Llull: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
== Història ==
 
La Residència d’Estudiants de Catalunya comença a ser pensada el 1918, <ref>{{Ref-llibre|cognom = Lavado i Fau|nom = Montserrat|títol = La residència d'estudiants de Catalunya|url = |edició = |llengua = |data = 2003|editorial = |lloc = Barcelona|pàgines = 142|isbn = 978-84-475-2768-7}}</ref>,al Congrés Universitari Català. En aquest mateix congrés s’estableix que el model a seguir serà el de la Residencia de Estudiantes de Madrid i es designa una junta permanent per fer realitat la casa dels estudiants. Miquel Ferrà, el primer director de la casa i August Pi i Sunyer entre d’altres, integraren aquesta junta. Gràcies a la seva empenta la Residència d’Estudiants de Catalunya es va inaugurar el 20 de desembre de 1921 a un xalet de Ríos Rosas, al barri de Sant Gervasi.
 
Aviat va quedar petit l’edifici de Ríos Rosas i van començar les gestions per aconseguir-ne un de més gran. El 1927 començaren les obres en un dels edificis del recinte de la Universitat Industrial, que llavors era Escola d’Agricultura. Es va encarregar a [[Rubió i Bellver]] la construcció del menjador i de la capella, instal·lacions imprescindibles perquè l’edifici pogués esdevenir casa dels estudiants. El 15 de maig de 1929, sota la dictadura de [[Primo de Rivera]], es va inaugurar com a Residencia del Real Politécnico Hispanoamericano, nom efímer que en caure el règim de Primo de Rivera va deixar pas al nom de Residència d’Estudiants de Catalunya, la Residència de la Generalitat. Fou dirigida també per Miquel Ferrà amb el suport imprescindible d’Antoni Maria Sbert, líder estudiantil, polític i organitzador d’empenta, qui n’esdevingué el director quan, com a conseqüència de la guerra civil, Ferrà quedà aïllat a Mallorca.