Gianfranco Ravasi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
mCap resum de modificació |
||
Línia 31:
Ingressà als setze anys al seminari major de [[Milà]], on es llicencià en [[teologia]], i continuà els estudis a la [[Pontifícia Universitat Gregoriana]] i al [[Pontifici Institut Bíblic]] de [[Roma]], on obtingué la llicenciatura en [[Evangeli|Sagrades Escriptures]]. Mentrestant formà part de l'equip d'arqueòlegs dirigit per [[Kathleen Kenyon]] i [[Roland de Vaux]] en diverses companyes d'excavació per [[Síria]], [[Jordània]], [[Iraq]] i [[Turquia]], i singularment a la ciutat de [[Jericó]]. Domina nou idiomes, entre els quals el [[grec]], l'[[hebreu]] i l'[[àrab]].
El [[28 de juny]] de [[1966]] fou ordenat sacerdot a Milà i poc després fou nomenat professor d'exègesi de l'[[Antic Testament]] en la Facultat de Teologia del Nord d'Itàlia. Del 1980 fins al 2002 fou director de les trobades internacionals sobre ''lectio divina'' al Centre d'Estudis San Fedele de [[Milà]]. Amic personal del cardenal [[Carlo Maria Martini]], el 1989 aquest el nomenà director de la Biblioteca Ambrosiana, càrrec que ocuparia fins al 2007. El 1995 havia estat elegit membre de la Comissió Bíblica Pontificia i protonotari apostòlic supernumerari.
Col·laborador assidu dels diaris catòlics ''Avvenire'' i ''[[L'Osservatore Romano]]'' i de l'econòmic ''[[Il Sole 24 Ore]]'', així com de les revistes ''Famiglia Cristiana'' i ''Iesus'', des del 1988 dirigeix i presenta el molt seguit programa ''Frontiere dello Spirito'' de la [[televisió]] privada italiana ''Canale 5''. És un biblista de fama internacional, especialista en textos hebreus, i ha publicat més de quaranta llibres d'[[hermenèutica|exègesi]] de les Sagrades Escriptures. És doctor en [[antropologia]] i [[epistemologia]] de les religions per la Universitat d'[[Urbino]].
[[
L'any 2005 havia de ser nomenat bisbe d'[[Assís]], però a darrera hora fou vetat pel cardenal [[Giovanni Battista Re]], prefecte de la Congregació per als Bisbes, a causa d'un article que havia publicat a la premsa i que fou considerat heterodox. De fet, Ravasi sempre s'ha alineat amb les posicions cristològiques més avançades i ha estat valedor del teòleg català [[Armand Puig i Tàrrech]] i especialment del basc [[José Antonio Pagola]] quan la [[Conferència Episcopal Espanyola]] retirà el ''nihil obstat'' a la publicació de les seves tesis sobre l'aproximació històrica a la figura de [[Jesús]].
Línia 43:
És l'impulsor de l'anomenat "Atri dels gentils", moviment internacional de reflexió i diàleg entre el catolicisme, les religions en general i els principals corrents de pensament contemporani, tant creients com agnòstics o ateus.
El [[20 de novembre]] del [[2010]] el papa Benet XVI el creà [[cardenal diaca]] de [[San Giorgio in Velabro (títol cardenalici)|''San Giorgio in Velabro'']]. La [[quaresma]] del [[2013]] aquest papa li encarregà la direcció dels [[exercicis espirituals]] destinats a tota la cúria [[Ciutat del Vaticà|vaticana]].
L'any 2010 havia rebut el Premi Internacional Sant [[Tomàs d’Aquino]] de promoció de la cultura i l'humanisme cristià. Posseix l’''Ambrogino d'Oro'', màxima condecoració de la ciutat de Milà, i el ''Sigillo Lombardo'', el guardó més alt que atorga el govern de Llombardia.
| |||