Cingla: diferència entre les revisions

Tradicionalment les cingles, i el [[corretjam]] en general, eren de cuir o pell, en color natural o tenyides de negre. Al principi es duia una sola cingla, en [[bandolera]], amb la cartutxera penjant sobre la cuixa (a l'altra espatlla es podia dur un [[baldric]]). En el període de les guerres revolucionàries i napoleòniques s'imposà el sistema de dues cingles travessades sobre el pit. A mitjan segle XIX, quan la [[casaca]] és substituïda per la [[guerrera]] i aquesta es combina amb [[cinturó]], apareix el sistema de dues cingles dutes verticalment, unides per l'esquena en forma de X o de Y i connectades al cinturó per davant (mitjançant ganxos pinçats en anelles, generalment). Això permetia de dur de dues a quatre cartutxeres, generalment en posició frontal. El nou sistema anà generalitzant-se progressivament; predominant pels volts de 1900, és la base dels sistemes actuals.

Tradicionalment les cingles, i el [[corretjam]] en general, eren de cuir o pell, en color natural o tenyides de negre. El 1908 l'exèrcit britànic revolucionà el camp de l'equipament militar en substituir el cuir per un teixit de malla elàstica (cordó premsat), l'anomenat ''web'' o ''webbing'', en el color de l'uniforme, que resultava molt més pràctic i barat, i amb el qual tot l'equipament anava connectat, de manera que podia posar-se i treure's ràpidament, com si fos una sola peça. A partir de la segona postguerra mundial la pràctica totalitat d'exèrcits del món adoptaren corretjams en teixit ''webbing'', el qual forma la base dels usats actualment. En aquests corretjams de cordó premsat, la connexió entre els elements acostuma a fer-se mitjançant sivelles (sistema britànic) o bé mitjançant ganxos pinçats en ullets (sistema estatunidenc).