Disc volador: diferència entre les revisions

En [[Walter Frederick Morrison]], fill de l'inventor dels fars per a l'automòbil, un cop retornat a casa després de la [[Segona Guerra Mundial|segona guerra mundial]] va treballar de fuster un temps, però com son pare, tenia una ment inventiva. Cap al [[1948]] els [[Plat volador|plats voladors]] ocupaven la imaginació de molta gent, i en Walter va pensar, recordant que de jove havia jugat sovint amb els plats de llauna de la marca Frisbie, que podia crear un nou producte comercial. Després de diferents proves, va apostar pel plàstic com a material de fabricació. Primer va usar un [[polímer]] basat en l'[[estearat]] de [[butil]], però es va trobar amb el problema que quan el disc queia sobre una superfície dura, es trencava en mil bocins. Més tard es va reemplaçar el tipus de polímer per a la seva fabricació. Per altra banda en Richard Knerr i l'Arthur K. Melin, cofundadors de l'empresa de joguines [[Wham-O]], creadors, entre d'altres jocs, del [[Hula hoop|Hula Hoop]], van quedar engrescats amb la senzilla però entretinguda idea del '''disc volador''', basat en principis físics bàsics i fabricat amb un material barat com era el plàstic. Van proposar a en Morrison de fabricar discos voladors a través de la seva empresa de joguines (a la foto superior es pot veure un disc de la marca Wham-O) i el 13 de gener de [[1957]] va iniciar-se la producció que fins al dia d'avui ha superat els cent milions d'unitats. En un viatge que en Richard Knerr realitzava a l'[[Ivy League]] va sentir per primer cop el terme ''Frisbee'' per designar el '''plat volador'''. Els estudiants de Harvard van dir que anys enrere s'havien usat plats de llauna per jugar i ho anomenaven ''frisbieing'', verb derivat de la marca de pastissos. Tot i que fonèticament iguals, el nom popular del disc volador va passar de l'original ''Frisbie'', a l'actual ''Frisbee''.

 

* [[Bumerang]]

* [[Anell volador]]