Yarsanisme: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Kakkai.jpg|thumb|tres membres de la fe yarsani o kakaki (Ahl-i hakk) enfront d'un quadre amb el símbol de la fe a Sulaymaniyya, al Kurdistan Iraquià, maig de 2007]]

El '''Ahl-i Hakyarsanisme''' (Ahl-e Haqq o Yârsân, en [[kurd]]: یاڔﮦساﻥ ''Yâresân'', en [[persa]]: اهل حق ''Ahl-e Haqq'' "Poble de la Veritat") fou una secta mística medieval que hauria estat fundada vers el segle XIV o XV a Hawraman per Sultan Sehak (SayyidSàyyid Ishak); inicialment fou una ''tarika'' [[sufí]] però les seves característiques la van portar cap a l'heterodòxia; els set fills del fundador van originar les cinc famílies originàries que per aliances i incorporacions van donar naixement una ètnia amb llengua diferenciada a partir del segle XVI amb aportacions religioses peculiars; avui dia els Ahl-i Hakk s'han convertit en una religió que practiquen un milió de persones al [[Caucas]], l'[[Iran]] occidental i a l'Iraq, la major part kurds i [[laks]] amb algunes comunitats [[luris]], [[àzeris]] i [[àrabs]]. A l'Iraq se'ls anomena '''Kakais''' i a l'Iran '''Yarsanis'''. Les tribus kurdes dels Guran, Qalkhani, Bajalani i Sanjabi, són en gran majoria practicants d'aquesta religió, i formen un terç de la població de la província de Kermanshah; el seu nombre també és apreciable a la zona de [[Kirkuk]] a l'Iraq, a [[Mandali]], [[Bakuba]], [[Khanakin]] i [[Kasr-i Shirin|Qasr-i Shirin]]. Els kakais o yarzanis són, com els [[shabaks]], hereus d'una especialitat religiosa, amb una jerarquia determinada (sayyids, ''bawas'', ''mams'' i murids).

Darrerament s'ha pogut fer algun estudi sobre els ahl-i hakkyarsanís de l'Iraq, mentre els de l'Iran i el Caucas resten encara poc estudiats. La principal àrea kakai de l'Iraq són els pobles a l'entorn de Taclq al sud-est de Kirkuk, però aquest és un establiment recent (segle XIX). Els kakais foren grans terratinents però sembla que això fou afectat per les reformes agràries sota els govern repúblicansrepublicans i el govern del Baath. Tenen bones relacions amb els kurds sunnites i són considerats un subgrup kurd però als anys setanta van estar al costat del govern o com a molt alguns caps van ser neutrals; llavors va sorgir un corrent per a declarar-los subgrup turcman, encapçalada pel poeta Hijri Dede, grup que s'ha consolidat (el [[Partit Nacional Turcman Iraquià]] considera als kakais i als shabaks com a subgrups turcmans). L'abril del 1988 la seva fidelitat al govern va salvar als kakais de ser víctimes de la tercera operació Anfal, com ho van ser els kurds i cristians prokurds, però alguns kakais foren deportats per haver ajudat als kurds o tenir familiars al moviment guerriller kurd. La seva llengua és el Macho, una varietat del Gorani kurd.