Diferència entre revisions de la pàgina «Tannhäuser (Wagner)»

m (Robot inserta {{Autoritat}})
====Escena I====
[[Fitxer:Wagrez Tannhauser in the Venusberg.jpg|thumb|esquerra|Tannhäuser al [[Venusberg]]]]
L'escena primera se desenvolupa a l'interior de la Muntanya de Venus al Hörselberg. SaciatSadollat ​​dels plaers del [[Venusberg]], Heinrich von Ofterdingen, anomenat Tannhäuser, reposa entre els braços de la deessa Venus. És la festa de l'amor i l'èxtasi que el Venusberg o Mont de Venus, on viu Tannhäuser amb la deessa pagana de l'amor. El cavaller trobador desperta després d'un profund somni. Enyora la seva pàtria ([[Turíngia]]) i, fastiguejat de la seva vida plaent, li diu a la deessa que desitja tornar al món terrenal. Inquieta per l'actitud del seu amant, Venus li retreu la seva ingratitud i li demana que canti. El trobador exalça l'amor carnal, encara que troba a faltar el que senten els altres mortals. Tannhäuser prega a la deessa que el deixi abandonar la gruta. Venus accedeix i, generosa, li ofereix l'oportunitat de tornar amb ella quan sigui rebutjat pels humans. Tannhäuser desestima la idea i contesta a la deessa amb un cant a l'amor pur i sublim, invocant el nom de la Mare de Déu. En pronunciar el nom de la Verge, sobtadament, el regne del Venusberg desapareix com un miratge.
 
====Escena II====
Paisatge idíl·lic de primavera, vall florida entre la Muntanya Hörsel i el [[castell de Wartburg]]. Un jove pastor toca la flauta saludant l'arribada del mes de maig. S'acosten els pelegrins que s'encaminen a Roma. Tannhäuser, ple de remordiments per la seva vida passada, cau agenollat ​​als peus d'una imatge de la Mare de Déu suplicant perdó pels seus pecats. El so d'uns corns de caça anuncia l'arribada del landgrave de Turingia, acompanyat pels cavallers trobadors Wolfram von Eschenbach, Walter von der Vogelweide i Biterolf. Els seus antics amics saluden el trobador i li pregunten d'on ve; Tannhäuser no els respon i segueix amb la seva idea d'anar a Roma per obtenir el perdó del Papa. Després de rebutjar tornar a prendre el seu lloc entre els seus antics companys, Tannhäuser ho accepta quan Wolfram fa saber al jove que Elisabeth, neboda del Landgrave, encara està enamorada d'ell i segueix esperant la seva tornada. El nom del seu antic amor desperta els sentiments amorosos de Tannhäuser. Abraça emocionat el seu amic Wolfram i comunica a tots que els acompanyarà al castell.
7.675

modificacions