Emily Dickinson: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
he corregit una paraula persiones per persones |
→Poesia: he arreglat barberismes |
||
Línia 44:
La poesia d'aquesta autora es pot reconèixer al primer cop d'ull i no s'assembla a la de cap altre autor. La facilitat per al metre de la balada i els himnes, la profusió en l'ús dels guions i les majúscules sense norma dels seus manuscrits, a més d'un vocabulari i unes imatges idiosincràtics fan que el seu estil líric sigui únic.
Durant una revifada religiosa que va recórrer l'Oest de [[Massachusetts]] durant les dècades de 1840-50, Dickinson va trobar la seva vocació de poeta. Gran part de la seva obra reflecteix petits moments de la seva vida i temes més amplis de la societat. Més de la meitat dels seus poemes van ser escrits durant la [[Guerra Civil dels Estats Units]]. Molts han apuntat que aquesta guerra forneix part del sentiment de tensió de la poesia. Dickinson va jugar, un moment només, amb la idea de publicar els poemes i va arribar a demanar consell a Thomas Wentworth Higginson, un crític literari. Higginson es va adonar immediatament del talent de l'artista, però en intentar "
Quan va morir (1886), només se n'havien publicat deu poemes; set d'ells al diari ''Springfield Republican''. Tres reculls pòstums de la dècada de 1890 li van donar fama d'enèrgica i d'excèntrica, però fins al [[segle XX]] no va ser apreciada com a poeta. Higginson i Mabel Loomis Todd van recopilar la poesia de Dickinson: Todd recollia i organitzava el material i Higginson editava. El treball era extens per regularitzar la puntuació i les majúscules dels manuscrits segons les normes de finals del segle XIX. De vegades, reescrivien alguns fragments per reduir-ne l'ambigüitat. Un volum de poesia es va publicar a [[Boston]] el [[1890]] i va fer-se força famós: a finals de [[1892]] ja se n'havien venut onze edicions. El volum ''Poems: Second Series'' es va publicar el [[1891]] i va assolir cinc edicions el [[1893]]. Una tercera sèrie va sortir el [[1896]]. Dos volums de cartes de l'autora, amb canvis profunds i selecció de Todd (que va arribar a modificar les dates en algunes) es van publicar el [[1894]]. Aquesta onada de publicacions pòstumes van fer que la poesia de Dickinson arribés al públic per primera vegada i, de seguida, va trobar partidaris. Recolzada per Higginson i William Dean Howells amb ressenyes i crítiques favorables, la seva poesia va ser popular de 1890 a 1892. Tanmateix, més endavant, l'opinió de la crítica va esdevenir negativa. El 1892 Thomas Bailey Aldrich va publicar-ne, anònimament, una influent ressenya negativa al número de gener de la revista ''Atlantic Monthly'':
Línia 52:
</blockquote>
A principis del [[segle XX]], la neboda de Dickinson, Martha Dickinson Bianchi, va publicar una altra sèrie de poemaris, que incloïen també molts poemes encara inèdits, sempre amb puntuació i majúscules normalitzades. ''The Single Hound'' va sortir el [[1914]]; ''The Life and Letters of Emily Dickinson'' i ''The Complete Poems of Emily Dickinson'', el [[1924]]; ''Further Poems of Emily Dickinson'', el [[1929]]. Altres reculls editats per Todd i Bianchi van publicar-se durant la dècada de 1930, i a poc a poc van veure la llum els poemes que encara no s'havien publicat. Amb l'arribada de la poesia modernista, les dificultats de Dickinson per ajustar-se a les idees de la poesia
<blockquote>
| |||