Reial Cercle Artístic de Barcelona: diferència entre les revisions

El '''Reial Cercle Artístic''' és una societat privada sense ànim de lucre declarada d'Interèsinterès Culturalcultural (2003),<ref>{{ref-web |url= http://www14.gencat.cat/sacgencat/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=9099|títol= Associacions i fundacions d'interès cultural|consulta=28 abril 2014 |obra=Gencat.cat |editor= |data= |llengua= }}</ref> la finalitat de la qual és reunir persones que cultiven o tenen afecció a les [[Bellesbelles Artsarts]] i fomentar les activitat culturals. La seu és al carrer dels Arcs, número 5 al [[barri Gòtic]] de [[Barcelona]], cantonada amb el [[Portal de l'Àngel]], i ocupant l'antic [[Palau dels Comtes de Pignatelli]] i l'antiga [[Casa Bassols]].

El Cercle Artístic va ser fundat l'any [[1881]] per un grup de pintors barcelonins amb el propòsit de crear un espai per fomentar la vida cultural de la ciutat. L'any 1884 era conegut com a ''Centro de Acuarelistas'', recuperant tres anys més tard el seu nom original de Cercle Artístic a causa d'una refundació. L'entitat va mantenir un protagonisme destacat en la vida artística i social barcelonina, especialment entre els últims anys del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, organitzant actes socials, balls i festes populars d'entre els quals destaquen els balls al gran saló de la Llotja i al [[Gran Teatre del Liceu]]. També funcionà com a local de joc. En varen ser aleshores puntals destacats artistes de la talla de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. El 1893, les tensions internes suscitades entorn les activitats extra-artístiques i el tarannà de l'entitat desembocà amb l'escissió d'un grup de socis que fundaren una societat paral·lela de tendència cristiana, el [[Cercle Artístic de Sant Lluc]]. Lluís Graner, en la seva etapa de president, aconseguí treure l'entitat d'un molt baix moment econòmic, aconseguint la participació de tots els seus socis en exposicions-tòmbola d'obres donades per aquests.

El Cercle ha organitzat importants exposicions individuals, col·lectives i d'homenatge a molts dels seus membres, com [[Xavier Gosé]] (1915), [[Baldomer Gili i Roig]] (1916 i 1980), [[Pere Borrell]] {{text imprecís}} (1935), [[Eliseu Meifrèn i Roig]] (1941), [[Enric Casanovas]], i [[Carles Pellicer]] (1951), [[Hermen Anglada Camarasa]] (1955), Marià Llavanera (1956), [[Martí Llauradó]], i [[Laureà Barrau]] (1959), [[Rafael Llimona]], [[Francesc Llop i Marqués]] (1962), [[Ignasi Mallol i Casanovas|Ignasi Mallol]] (1966), [[Ernest Santasusagna]] (1967), [[Jaume Mercadé]] (1967), [[Enric Galwey]] (1970), [[Lluís Bonnin]] (1973), [[Joan Llaverias]] (1974), [[Bonaventura Puig Perucho]] (1979), [[Josep Aragay]] (2002) entre d'altres. Fa anys que acull als seus baixos una exposició permanent sobre l'obra de [[Salvador Dalí]].<ref>[[Nació Digital]], ''[http://www.naciodigital.com/gironainfo/noticia/15495/fundacio/dali/litigi/amb/responsables/mostra/permanent La Fundació Dalí, en litigi amb els responsables d'una mostra permanent]'' Consulta 10/01/2011</ref>

N'han estat socis destacats: [[Antoni Caba]], [[Víctor Català|Caterina Albert]], [[Ramon Casas]], [[Evarist Arnús]], [[Marià Andreu]], [[Modest Urgell]], [[Ricard Urgell]], [[Joan Borrell Nicolau]], [[Joaquim Mir]], [[Hermen Anglada Camarasa]], [[Francesc Costa]],{{text imprecís}} [[Isidre Nonell]], [[Francesc Galí]], [[Francesc Gimeno i Arasa|Francesc Gimeno]], [[Ricard Opisso]], [[Francesc Labarta]], [[Apel·les Mestres]], i [[Felip Vall i Verdaguer]], per posar alguns exemples.

[[Fitxer:Reial cercle artístic.JPG|thumbnail|Façana principal del Palau Pignatelli, seu del Reial Cercle Artístic de Barcelona]]A continuació la llista de presidents del Cercle Artístic des de 1882:<ref name=presidents>{{Ref-llibre |cognom=Marín Silvestre |nom=Maria Isabel |autor= |enllaçautor=Maria Isabel Marín Silvestre|capítol=Presidents |urlcapítol= |editor=Reial Cercle Artístic|títol=Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història' |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició=2006a ed.|editorial= |lloc=Barcelona |data= |mes= |any= |pàgina=169 }}</ref>

* [[Joan Flotats i Llucià]] (1882)

* [[Tomàs Moragas]] (1883)

* [[Joan Planella i Rodríguez]] (1884)

* [[Josep Lluís Pellicer]] (1885)

* [[Josep Masriera i Manovens]] (1889)

* [[Josep Lluís Pellicer]] (1890)

* [[Leopold Roca Furnó]] (1891)

* [[Francesc Rogent Pedrosa]] (1893)

* [[Lluís Graner i Arrufí]] (1895)

* [[Joan Francesc Chia i Alba]] (1896)

* [[Leopold Roca Furnó]] (1902)

* [[Carlos Vázquez Úbeda]] (1914)

* [[Lluís Masriera i Rosés]] (1917)

* [[Ricard de Capmany i Roura|Ricard Capmany]], compte de la Vall de Canet (1922)

* [[Oleguer Junyent i Sans]] (1925)

* [[Alexandre Cardunets Cazorla]] (1927)

* [[Pere Casas i Abarca]] (1930), signà uns estatuts en català el gener de 1932

* [[Josep Clarà i Ayats]] (1934)

* [[Francesc Planas Doria]] (1936)

* [[Josep Bonet del Rio]] (1939)

* [[Eusebi Güell i López]], vescomte de Güell (1946)

* [[Eusebi Güell i Jover]], vescomte de Güell (1956)

* [[Antoni de Lozoya Augé]] (1976)

* [[Joan Abelló i Prat]] (1992).

* [{{oficial|http://www.reialcercleartistic.cat Web}} de l'Entitat]