Petite Galerie: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Check Wikipedia #25. Jerarquia d'encapçalaments |
|||
Línia 57:
Coma era amic de [[Jaume Magre]], Roser Ferran i [[Àngel Jové]], havia format part del [[Grup Cogul]] i del [[Cercle de Belles Arts de Lleida|Cercle de Belles Arts]]. Per bé que no queda clar com es produí el relleu,<ref name="Coma"> {{citar ref |cognom=Pallarés |nom= Marta |coautors=Vilà, Frederic |títol=La Petite Galerie (1968-1976). Una galeria d'art alternatiu a Lleida |editorial=Universitat de Lleida |lloc=Lleida |data=1989 |issn=0214-445X |pàgines= p. 21-26 }}</ref> en aquella època Jové s'instal·là a [[Barcelona]] i la seva vinculació amb la galeria perdé intensitat, compensada pel compromís de Coma. Aquest canvi de rumb es féu especialment visible en l'organització de les exposicions, programades anualment. Aquest canvi organitzatiu permeté que artistes d'arreu d'[[Espanya]] exposessin a la Petite Galerie, i que artistes locals menys coneguts —sovint alumnes de Coma al Cercle de Belles Arts— també tinguessin la seva oportunitat.
En aquells moments, la galeria havia esdevingut un indret conegut en els cercles d'artistes més avantguardistes, de tal manera que l'any 1971 s'hi celebrà la primera exposició de [[poesia visual]] del país,<ref name="Coma" /> amb obres de [[Joan Brossa]], [[Josep
{{Citació|… l'espai de la ''Petite Galerie'', jo ja incloïa l'espai que havia utilitzat l'Àngel Jové… també el passaís, el rebedor i inclús ''(sic)'' incorporo l'espai d'una sala que hi havia pels grans que anaven a classe de francès. Aquest útil espai es continua utilitzant com a lloc de despatx, de conferències i com a classe […]. Un altre espai que no l'utilitzaven, que era la ciuna vella del pis… i llavors vam pensar de remodelar-la de forma senzilla, semblant a com havia fet a la ''Petite Galerie'', així la vaig convertir en biblioteca: vam amagar els fogons a dintre ''(sic)'' i va quedar un espai molt bonic.
El dia que es va obrir vaig fer com unes guies correderes de fusta, fixades a la paret perquè l'obra només tenia un format, estava pensat per muntatges i obra gràfica sobretot. […] per treure i posar l'obra entremig. Ho vam fer des d'un aspecte molt funcional, l'obra no anava ni emmarcada perquè el mateix vidre ja formava part de l'espai. […] Es tractava només de posar l'obra entre el vidre, ja que normalment es treballava amb uns formats determinats […]. El format era de 50x65, el mateix que el de Joan Miró…|Albert Coma Estadella|<ref name="Coma" />}}
| |||