Catarsi (art): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estil + categoria
m canviat freqüentment per sovint, que és la forma genuïna (i en declivi)
Línia 3:
== Origen antropològic de la catarsi ==
 
En certs llocs es practica el [[xamanisme]], que és un conjunt de creences i pràctiques referents als [[xaman]]s. Els xamans són considerats persones dotades de poders espirituals per a sanar els malalts, etc. Un dels papers que interpreta el xaman és el de recol·lector i preparador de les forces benèfiques que derrotaran les forces malèfiques. L'expulsió final del malèfic freqüentmentsovint ve acompanyada d'un simbolisme material. És així com el remeier exhibeix un tros de cotó o un residu qualsevol, que pretén extraure del cos del malalt. El xamanisme té analogia amb aquelles operacions rituals gregues on l'objecte malèfic era extret. Aquest objecte extret els grecs el denominaven "katharma", paraula que significa a més, víctima sacrificial humana. Al "katharma" xamanista el podem interpretar com un provocador de la malaltia que pot portar a la mort; en aquest sentit, és el provocador de la crisi. Mentre la curació és l'expulsió d'"impureses", uns cops espirituals (com els mals esperits) i d'altres materials (com l'objecte xamànic). I així com en les societats primitives es pretenia restablir l'ordre sacrificant la víctima propiciatòria expulsant-la, de la mateixa manera la curació ve donada per l'expulsió del "katharma".
 
Amb aquests antecedents, podem ubicar ara la paraula "katharsis". Segons el filòsof [[René Girard]] aquesta paraula significa en primer lloc el benefici que la ciutat obtenia de l'eliminació del "katharma". Abans de ser executat, el "katharma" era passejat pels carrers de la ciutat, perquè atragués sobre si tots els mals gèrmens i evacuar-los fent-se eliminar ell mateix.
 
Pot afirmar-se que Girard concep el terme catarsi com categoria o concepte que es refereix a expulsió. La categoria d'expulsió se sustenta en la hipòtesi antropològica que, quan les comunitats arcaiques entraven en crisi interna es tornaven violentes, expulsant així el suposat causant del desordre. Tanmateix, aquest culpable freqüentmentsovint era acusat injustament. Per una altra banda, aquesta expulsió que exerciren les comunitats primitives se seguiria efectuant al llarg de la història, àdhuc en la nostra [[Edat Contemporània]], però amb matisos i formes de presentar-se diferents.
 
A l'obra dramàtica és el moment en què els personatges viuen una experiència que canviarà el curs de la història.