Història de Panamà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 267:
El 27 de desembre de 1989, un nou escrutini pel Tribunal Electoral de les actes corresponents al 83,1% de les meses electorals va atribuir a Endara el 62,5% dels sufragis enfront del 24,9% de Carlos Alberto Duc Jaén, sustentat per la progovernamental Coalición de la Liberación Nacional (COLINA), integrada pel Partit Revolucionari Democràtic, el Partit Liberal, el Partit Laboral Nacional, i altres. Després d'aquesta certificació, el dirigent arnulfista va ser proclamat president i la seva presa de possessió va ser validada amb caràcter retroactiu.<ref>http://www.alonsoroy.com/pn/pn32.html</ref> L'advocat es va inscriure com el postulant de l'Aliança Democràtica d'Oposició civilista (ADOC), que reunia tres formacions del centredreta i el nacionalisme moderat i antimilitar: el Partit Liberal Autèntic (PLA), de Arnulfo Escalona Rios, el PDC, de Ricardo Arias Calderón i el MOLIRENA, de Guillermo Ford Boyd, els dissidents legitimistes del PPA i el petit Partit d'Acció Popular (PAPA) van fer pinya també amb Endara. L'ADOC havia obtingut 51 dels 67 escons de l'Assemblea, 27 d'aquests, del Partit Demòcrata Cristià.<ref>http://wapedia.mobi/es/Partido_Popular_(Panam%C3%A1)</ref><ref name="cidob"/>
 
El 10 de febrer de [[1990]], el govern del President Endara va emetre un decret executiu en què reorganitzava la força policial.<ref>http://www.voyagesphotosmanu.com/instituciones_politicas_panama.html</ref> D'acord amb el decret executiu, les Forces de Defensa de Panamà quedaven abolides amb efecte retroactiu al 22 de desembre de [[1989]] i en el seu lloc es creaven una [[Policia Nacional de Panamà|Policia Nacional]] (PN), un Servei Marítim Nacional (SMN), un Servei Aeri Nacional (SAN) i un Servei de Protecció Institucional (SPI).<ref>http://www.cidob.org/es/documentacio/biografias_lideres_politicos/america_central_y_caribe/panama/guillermo_endara_galimany</ref> Posteriorment, el [[15 de novembre]] de [[1992]]<ref>http://www.elpais.com/articulo/internacional/PANAMa/panamenos/decidiran/referendum/abolicion/Ejercito/elpepiint/19920701elpepiint_16/Tes/</ref> se celebrà un [[referèndum]] de reformes constitucionals entre les quals figurava l'abolició de l'Exèrcit, el qual va ser rebutjat per gairebé el 60% dels vots.<ref>http://www.elpais.com/articulo/internacional/PANAMa/Rotundo/rechazo/Panama/reformas/constitucionales/Guillermo/Endara/elpepiint/19921116elpepiint_3/Tes/</ref> Poc després l'antiga 'assemblea legislativa' aprovà l'abolició de l'exèrcit,<ref>http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-147970</ref> que porta a la nació per primera vegada des de 1968 a un procés electoral transparent enel [[1994]], on guanya el candidat d'oposició [[Ernesto Pérez Balladares]], que per mitjà d'una combinació d'aliances a dins del PRD aconsegueix reprendre el poder polític perdut enel [[1989]], i guanya amb només el 33% dels vots a causa de la inexistència d'una segona volta electoral al país i al fet que hi havia [[Eleccions generals a Panamà de 1994|7 candidats]] per a la presidència.
 
La gestió de govern 1994-1999 es va destacar per una reforma intensa de l'Estat Panameny, començada per Endara i continuada per Pérez Balladares. Aquestes reformes abastaven, entre d'altres, les privatitzacions d'institucions prestadores de serveis públics (nacionalitzades pel mateix partit a la dècada dels 60) d'energia (IRHE) i telecomunicacions (INTEL),<ref>http://rcci.net/globalizacion/fg037.htm</ref> les empreses de jocs d'atzar, els ports de Cristóbal i Manzanillo a la costa atlàntica i de Balboa al pacífic, de la cimentera estatal i del ferrocarril transístmic<ref>http://www.allianzig.ru/business/index.php?oid=149&lang=ESP</ref> entre d'altres, un programa d'ajust econòmic i una reforma laboral que abarateix el procés d'acomiadament d'un treballador en favor dels empresaris.<ref>http://www.rebanadasderealidad.com.ar/olmedo-08-01.htm</ref>