Josep Torras i Bages: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia ISBN incorrecte
Cap resum de modificació
Línia 25:
|orde=
|patronatge= }}
'''Josep Torras i Bages''' ([[Lesles Cabanyes]], [[Alt Penedès]], [[12 de setembre]] de [[1846]] - [[Vic]], [[Osona]], [[7 de febrer]] de [[1916]]) fou un [[sacerdot|eclesiàstic]] i [[bisbe]] [[Catalunya|català]], màxim representant al seu temps del [[nacionalisme català]] [[conservador]] i [[catòlic]].<ref>{{GEC|0066584}}</ref>
 
==Biografia==
Línia 34:
Es traslladà a [[Barcelona]] i hi exercí una intensa labor tant pastoral com intel·lectual. Mentre exercia de confessor del Seminari i de les monges de Valldonzella, fou consiliari del[[ Cercle Artístic de Sant Lluc]] i de la [[Unió Catalanista]] i fundà la [[Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat]]. Anà bastint la seva ideologia catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt d'esdevenir el màxim exponent d'aquest corrent. L'any [[1882]] l'elegiren president de la comissió encarregada de redactar les [[Bases de Manresa]]. Fou elegit membre numerari de la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]] ([[1896]]) i de la Reial [[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] ([[1898]]).
 
Publicà una gran quantitat de llibres i opuscles en català i encoratjà altres clergues perquè també ho fessin. En espanyol publicà ''El clero en la vida social moderna'' ([[1888]]), obra que tingué una gran difusió a tota la península i que el mostrà com a capdavanter del moviment per a l'adaptació de l'Església a les noves realitats polítiques i socials enfront de l'integrisme imperant. El [[1892]] publicà la seva obra cabdal ''La tradició catalana'', llibre de capçalera de diverses generacions del catalanisme moderat d'arrel cristiana. El presumpte lema d'aquest llibre, '''"Catalunya serà cristiana o no serà'''", fou immediatament assumit per la militància catalanista conservadora i anys després fou gravat a la façana del [[monestir de Montserrat]].
 
El 8 d'octubre de [[1899]] i a instàncies de [[Manuel Duran i Bas]], aleshores ministre de Gràcia i Justícia, fou consagrat [[Llista de bisbes de Vic|bisbe de Vic]] per trasllat el seu antecessor, [[Josep Morgades i Gili]], al bisbat de [[Barcelona]]. Amb aquestes maniobres hom aconseguí que per primera vegada totes les seus episcopals catalanes estiguessin en mans de gent fidel al país. El [[1906]] '''Torras i Bages''' refusà la promoció a arquebisbe de [[Burgos]] pel fet que això comportava el seu allunyament de la terra.
 
L'any [[1931]] fou incoada la seva causa de beatificació que fins ara no ha prosperat. Ha estat declarat [[venerable]].
 
Les seves ''Obres completes'' han estat sovint reeditades, per bé que la seva correspondència, cabdal per a la història del catalanisme polític, continua inèdita.
 
==Referències==
<references />
 
== Bibliografia ==