Un '''dia festiu''' és el contrari a d'un dia laborablede feina, dia feiner o faener o encara dia obrer, és a dir, un dia que la legislació reconeix oficialment per al descansrepòs i el lleure (excepte serveis d'emergència i professions amb horaris específics). Per motius històrics, usualment es considera un dia fix a la setmana com a festiu; aquest dia coincideix amb el [[diumenge]] (en països de tradició cristiana), [[dissabte]] (tradició jueva) o [[divendres]] (tradició musulmana) i es recorda la [[Creació]] del món, on Déu es descansà endesprés acabarde crear el món (de fet aquest dia estàes recollitconsidera en les respectives tradicions com l'el jorn ideal per acudiranar a la reunió de fidels, per exemple la [[missa]] cristiana del diumenge).
A part dels descansos setmanals són també dies festius les dates senyalades de cada país, per exemple la diada del patró, sants venerats, records de batalles històriques i similars. Aquests dies, aultra partpermetre de permetre no anar a treballar, acostumen a celebrar-se amb una [[festa]] específica.
Els dies festius estansón reconeguts dins la legislació laboral com a remunerats, malgrat que no ess'hi treballifaci en ellsfeina, comessent un dret dels treballadors. Els dies festius de cada any es fixen oficialment amben un decret del govern, però cada sector o empresa pot decidir d'atorgar dies festiusde festa suplementaris. No s'ha de confondre els dies festius amb les [[vacances]], període més llarg de descansrepòs laboraldels treballadors.
