Fusell metrallador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Chauchat Memorial de Verdun.jpg|thumb|right|'''Fusell metrallador''' francès Chauchat (1915)]]
L'estatus epistemològic del fusell metrallador és qüestió debatuda. En general, els tractadistes romànics tendeixen a considerar-lo una arma prou caracteritzada en si (''fusil mitrailleur'', ''fucile mitragliatore'', ''fusil ametrallador'', etc.), diferent d'altres de similars; perspectiva que seguim ací. Els tractadistes anglosaxons tendeixen a considerar el fusell metrallador com un tipus de metralladora (com es pot veure a la Viquipèdia anglesa, per exemple). En tot cas, l'arma que li és més similar funcionalment és la ''metralladora lleugera'', que sovint ve a ésser-ne un sinònim, si bé podríem distingir entre
El fusell metrallador sorgí a inicis del segle XX; un dels primers models estàndard fou el danès Madsen (1902). Emperò, el nou tipus d'arma no tingué gaire ús fins a la [[Primera Guerra Mundial]], en què es demostrà ben idoni per a cobrir les necessitats específiques de la lluita de trinxeres: hi calia una arma que disparés a ràfega però que alhora fos fàcilment transportable, i no de posició com la metralladora tradicional. El fusell metrallador nasqué, doncs, de l'aplicació del sistema de tir de la metralladora al format del fusell. En resultà una arma més voluminosa que els fusells de repetició de l'època, però més lleugera que la metralladora; així i tot, era força pesant: de vuit a deu quilos. Des del punt de vista estètic era una arma renovadora; la seva línia prefigurava la dels [[Fusell (arma)|fusells d'assalt]] que sorgirien uns trenta anys després (similitud merament estètica que, per cert, provoca malentesos entre els llecs en la matèria). Models cèlebres de la Primera Guerra Mundial foren, entre d'altres, el Lewis britànic (1914), el Chauchat francès (1915), el Bergmann alemany (1915) i el BAR estatunidenc (1918).
| |||