Diferència entre revisions de la pàgina «Castell de Roqueta»

trec {{creat per bot|VriuBot}} i reviso
m (Robot enllaçant article per ajudar a la revisió manual)
(trec {{creat per bot|VriuBot}} i reviso)
{{creat per bot|VriuBot}}
{{Infotaula patrimoni cultural
| nom = Castell de Roqueta
 
== Descripció ==
El topònim "Ipsa Rocheta" eldel 960, és expressiu, d'antuvi, del caràcter muntanyenc i estratègic d'aquest castell. Situat a un sector de "la Marca", fou bastit contra els sarraïns. Dista una hora i mitja del nucli del poblat de Sant Martí de Tous.<ref name="patmapa"/>
 
No esse'n conserva quasi res, excepte restes de la base, bastit sobre roca i un mur comú al de les escasses restes de la [[capella (arquitectura)|capella]] del castell de la qual es conserven l'esmentat mur i algunes arcades de mig punt. Aquesta darrera part, denota un treball regular de pedra, no gaire gran i desigual. Roman qualque [[arc de mig punt]].<ref name="patmapa"/>
 
De totes maneres, per poder arribar a les poques runes que en queden, hi ha dificultats ja que la vegetació cobreix el recinte molt bé.<ref name="patmapa"/>
 
== Història ==
Documentat des del 960, també surt esmentat com a senyal dels límits del [[castell de Queralt]] el 976.<ref name="patmapa"/>
 
El 1018, Hug, fill d'Ansulf - ja mort-, testà el "Castrum meum Rocheta" a favor del fill Alamany encara que no és segur que aleshores ja hagués estat conquerit el castell. Fou, doncs, del llinatge dels [[Cervelló (llinatge)|Cervelló]] -malgrat que el 1029, un cert cavaller, dit Humbert, el senyorejà també-. També sabem que un nebot d'Hug de Cervelló, el Bernat Sendred, estava en litigi amb l'església de Vic per causa de la delimitació del territori de Tous el 1030.<ref name="patmapa"/>
 
El 1043, el senyor d'aquest castell era l'Alemany de Cervelló i, de fet, l'església dedicada a Sant Miquel, va ser consagrada aquell any per l'[[Abat Oliba]]. Vers 1168 sembla ser que la castlania va recaure en Guillem de Montagut encara que la senyoria continuava en mans dels Alamany. Guerau Alamany, el 1193, el passà al fill Guillem de Cervelló.<ref name="patmapa"/>
 
El 1226, per llegat de Guerau Alemany de Cervelló passà al domini del [[monestir de Santes Creus]] quedant sots el seu control -el 1311 fou signat un conveni entre l'Abat i Pere de Tous per definir els límits dels respectius castells-. El 1358, [[Pere "Elel Cerimoniós"]] transferí el lloc de la Roqueta, que llavors pertanyia a la [[vegueria de Cervera]], a la [[vegueria de Vilafranca del Penedès]]. El [[Fogatge|fogatjament]] del 1365-70 assignà 10 focs al "castell de Roqueta" pertanyents a l'Abat de Santes Creus i dins la vegueria de Vilafranca. Vers el 1381 aquesta xifra ja ha caigut a 5 llars.<ref name="patmapa"/>
 
A finals del segle XIX, hom escrivia d'aquest castell: "Sols ne queden un pany de paret i algun tros de mina, que surt al cim de la serra per la part de casa Caselles".<ref name="patmapa"/>