Francisco García-Valdecasas Santamaría: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Referències: plantilla Autoritat
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{FR|data= 1910}}
'''Francisco García-Valdecasas Santamaría''' ([[Montefrío]], Granada, [[1910]] - [[Barcelona]], [[22 de gener]] de [[2005]])<ref>{{ref-publicació|url=http://www.lavanguardia.com/cultura/20050122/51262803632/muere-a-los-94-anos-francisco-garcia-valdecasas-ex-rector-de-la-universitat-de-barcelona.html|publicació= La Vanguardia|data= 22 de gener de 2005|títol= Muere a los 94 años Francisco García Valdecasas, ex rector de la Universitat de Barcelona}}</ref> fou un metge [[andalús]].<ref name="gec">{{GEC|0029145}}</ref> Es doctorà en medicina a la [[Universitat de Madrid]] el 1935 i treballà en el laboratori de [[fisiologia]] del futur polític [[Juan Negrín]]. Després amplià estudis a la [[Universitat de Göttingen]], amb [[Hermann Rein]]. Treballà principalment en el camp de la [[psicofarmacologia]], de la qual n'impulsà els aspectes experimentals.<ref name="gec"/>
 
{{Infotaula persona
Fou catedràtic de [[farmacologia]] de la [[Universitat de Barcelona]] del 1940 al 1980, i n'ocupà el càrrec de rector del 1965 al 1968. Durant el seu rectorat va dur una política repressiva contra l'incipient moviment estudiantil, va expulsar 266 alumnes i 69 professors membres del [[SDEUB|Sindicat d'Estudiants de la Universitat de Barcelona]] (SDEUB) per donar suport la [[caputxinada]], i va anul·lar els drets de matrícula dels vaguistes.<ref>{{ref-web|url=http://www.directe.cat/xoc-de-trens/12194/recordant-valdecasas-12194|títol=Recordant Valdecasas|data=6 de febrer de 2009|autor=Directe.cat}}</ref><ref> {{ref-publicació|publicació= El País|url=http://elpais.com/diario/2005/01/24/agenda/1106521206_850215.html|títol=Francisco García-Valdecasas, ex rector de la Universidad de Barcelona|data=24 de gener de 2005}}</ref> Entre altres guardons, va rebre Gran Creu de l'[[Orde d'Alfons X el Savi]], la Gran Creu del Mèrit Naval i la Gran Creu de l'[[Orde d'Isabel la Catòlica]]. A més a més, era acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona]] des del 1966, de la [[Reial Acadèmia de Farmàcia]], i fundador de l'Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d'un tractat de Farmacologia experimental. El 1989 va rebre el [[Premi Narcís Monturiol]]. Fou pare de la política [[Julia García-Valdecasas Salgado]].<ref>{{ref-publicació|publicació= La Razón|url=http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_86831/muere-la-ex-ministra-julia-garcia-valdecasas#.Ttt1PG1nMDc2HFk|títol=Fallece Julia García Valdecasas ex ministra de Aznar}}</ref>
| nom = Francisco García-Valdecasas Santamaría
| imatge =
| peu =
| data_naix = 1910
| lloc_naix = Montefrío (Granada)
| data_mort = 22/01/2005
| lloc_mort = Barcelona
| altres_noms = García Valdecasas, Francisco; Garcia-Valdecasas, Francisco; García-Valdecasas Santamaría, Francisco.
| conegut_per =
| coneguda_per =
| ocupació = Catedràtic de Farmacologia i Rector de la [[Universitat de Barcelona]] }}
 
'''Francisco García-Valdecasas Santamaría''' ([[Montefrío]], Granada, [[1910]] - [[Barcelona]], [[22 de gener]] de [[2005]])<ref>{{ref-publicació|url=http://www.lavanguardia.com/cultura/20050122/51262803632/muere-a-los-94-anos-francisco-garcia-valdecasas-ex-rector-de-la-universitat-de-barcelona.html|publicació= La Vanguardia|data= 22 de gener de 2005|títol= Muere a los 94 años Francisco García Valdecasas, ex rector de la Universitat de Barcelona}}</ref> fou un metge [[andalús]].<ref name="gec">{{GEC|0029145}}</ref> Es doctorà en medicina a la [[Universitat de Madrid]] el 1935 i treballà en el laboratori de [[fisiologia]] del futur polític [[Juan Negrín]]. Després amplià estudis a la [[Universitat de Göttingen]], amb [[Hermann Rein]]. Treballà principalment en el camp de la [[psicofarmacologia]], de la qual n'impulsà els aspectes experimentals.<ref name="gec"/>
 
 
== Biografia ==
 
Es doctorà en medicina a la [[Universitat de Madrid]] el 1935 i treballà en el laboratori de [[fisiologia]] del futur polític [[Juan Negrín]]. Després amplià estudis a la [[Universitat de Göttingen]], amb [[Hermann Rein]]. Treballà principalment en el camp de la [[psicofarmacologia]], de la qual n'impulsà els aspectes experimentals.<ref name="gec"/>
 
Fou catedràtic de [[farmacologia]] de la [[Universitat de Barcelona]] del 1940 al 1980, i n'ocupà el càrrec de rector del 1965 al 1968. Durant el seu rectorat va dur una política repressiva contra l'incipient moviment estudiantil, va expulsar 266 alumnes i 69 professors membres del [[SDEUB|Sindicat d'Estudiants de la Universitat de Barcelona]] (SDEUB) per donar suport la [[caputxinada]], i va anul·lar els drets de matrícula dels vaguistes.<ref>{{ref-web|url=http://www.directe.cat/xoc-de-trens/12194/recordant-valdecasas-12194|títol=Recordant Valdecasas|data=6 de febrer de 2009|autor=Directe.cat}}</ref><ref> {{ref-publicació|publicació= El País|url=http://elpais.com/diario/2005/01/24/agenda/1106521206_850215.html|títol=Francisco García-Valdecasas, ex rector de la Universidad de Barcelona|data=24 de gener de 2005}}</ref> Entre altres guardons, va rebre Gran Creu de l'[[Orde d'Alfons X el Savi]], la Gran Creu del Mèrit Naval i la Gran Creu de l'[[Orde d'Isabel la Catòlica]]. A més a més, era acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona]] des del 1966, de la [[Reial Acadèmia de Farmàcia]], i fundador de l'Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d'un tractat de Farmacologia experimental. El 1989 va rebre el [[Premi Narcís Monturiol]]. Fou pare de la política [[Julia García-Valdecasas Salgado]].<ref>{{ref-publicació|publicació= La Razón|url=http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_86831/muere-la-ex-ministra-julia-garcia-valdecasas#.Ttt1PG1nMDc2HFk|títol=Fallece Julia García Valdecasas ex ministra de Aznar}}</ref>
 
Entre altres guardons, va rebre Gran Creu de l'[[Orde d'Alfons X el Savi]], la Gran Creu del Mèrit Naval i la Gran Creu de l'[[Orde d'Isabel la Catòlica]]. A més a més, era acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona]] des del 1966, de la [[Reial Acadèmia de Farmàcia]], i fundador de l'Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d'un tractat de Farmacologia experimental. El 1989 va rebre el [[Premi Narcís Monturiol]]. Fou pare de la política [[Julia García-Valdecasas Salgado]].<ref>{{ref-publicació|publicació= La Razón|url=http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_86831/muere-la-ex-ministra-julia-garcia-valdecasas#.Ttt1PG1nMDc2HFk|títol=Fallece Julia García Valdecasas ex ministra de Aznar}}</ref>
 
== Obres ==
* ''Farmacología experimental y terapéutica general'' (1949)
* ''[http://www.ramc.cat/composicio/280-Francisco%20GarciaValdecasas%20Santamaria.pdf La transmisión química en las sinapsis adrenérgicas]'' (1966)
 
== Premis i reconeixements ==
 
*
 
 
== Referències ==
{{referències}}
*{{ref-publicació|cognom=Cuenca Fernández|nom=Eduardo|títol=El profesor Francisco García Valdecasas Santamaría|publicació=Actualidad en farmacología y terapéutica|data=2005|pàgines=págs. 274-276|volum=Vol. 3|exemplar=Nº. 4|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3146138|consulta=31 juliol 2014|issn=1698-4277}}
 
== Enllaços externs ==
 
*[http://www.bib.ub.edu/cgi-bin/awecgi?db=tota&o1=query&pa=10&k1=Francisco+Garc%C3%ADa+Valdecasas&o2=all&x1= Francisco García-Valdecasas Santamaría al Catàleg d'Autoritats de la UB]
 
*[http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0029145.xml?s.q=Francisco+Garc%C3%ADa+Valdecasas#.VCU3Vmd_vQQ Francisco García Valdecasas Santamaría Biografia a l'Enciclopèdia Catalana]
 
{{Inicia taula}}
{{S-off}}
{{Filera de successions|títol=[[Fitxer:Logotip UB.svg|60px|Senyal de la Universitat de Barcelona]]<br />[[Rector de la Universidad de Barcelona]]|anys=[[1965]]–[[1968]]|abans=[[Santiago Alcobé i Noguer]]|anys=[[1963]]–[[1965]]|després=[[Manuel Albadalejo García]]|anys=[[1968]]–[[1969]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{Autoritat|VIAF=72426500|DNB=127814728|BNE=XX1054019|CANTIC=a10091002|ISNI=0000000063027594}}