L'església de Sant Andreu de Pujol del Recó fou coneguda antigament amb el nom de Sant Andreu de Mossoll (nom de la [[riera |riera]] propera a l'església). Una de les primeres notícies que tenim d'aquesta església, correspon a l'any 1050 i s'esmenta com a església del [[monestir de Sant Llorenç de Morunys]] en una relació dels béns d'aquest monestir: "Et in Mosullo ipsa ecclesia de Sancti Andree et mansione dominica et alaudem et vineas". L'any 1103, Ramon Miró feu donacions al monestir de [[Santa Maria de Solsona]] entre les quals s'esmenta el terme de Sant Andreu (possiblement no l'església), entre altres possessions a la [[Vall de Lord]]; Solsona aconseguia així limitar i voltar les possessions del monestir rival de Sant LLorenç de Morunys. L' església pertanyia al monestir de la Vall de Lord al segle XV: dos priors del monestir s'anomenen Benet i Bernat de Sant Andreu de Mossoll i la veïna casa de Sant A. de Mossoll, havia de servir a l'església procurant que s'hi celebressin misses i amb el delme de la dita casa, il·luminar l'església. Els hereus de la casa de Sant Andreu de Mossoll, veïna a l'església, pagaren l'any 1335, 100 sous per la ratificació de l'establiment fet pel prior de Sant Llorenç de Morunys. L' any 1343 l'abat de [[Tavèrnoles]] i de Sant Llorenç de Morunys ratificà als homes de Linyà els censos, drets i redits que aquests rebien de moltes parròquies de la Vall de Lord, entre les quals hi havia Sant Andreu de Mossoll.<ref name="patmapa"/>
