Ramon Roger I de Foix: diferència entre les revisions

El conflicte per la possessió de les Valls d'[[Andorra]] el va enfrontar amb el [[Bisbat d'Urgell|bisbe d'Urgell]]. Els dominis del bisbe foren atacats i la Seu ocupada temporalment el [[1198]]. El [[1199]] va assistir a la consagració de la nova abadia de Bolbona, lloc d’enterrament dels comtes. Van sorgir conflictes amb el senyor de [[Saverdun]] (que va fer homenatge directament al comte de Tolosa enlloc del seu sobirà immediat el comte de Foix) i amb el [[Comtat de Comenge|comte de Comenge]] amb qui va disputar [[Volvestre]]. L’aliança entre el comte de Foix i Arnau [[Vescomtat de Castellbó|vescomte de Castellbó]] (que simpatitzava amb els albigesos o càtars) fou mal vista pel Bisbe d'Urgell. Per congraciar-se amb el bisbe d'Urgell Bernat de Vilamur, que li tirava en cara les seves simpaties, Arnau li va cedir el castell de [[Masferrer]] i el va reconèixer com a successor per les terres del [[Caboet]] i per Andorra si moria sense fills. Però efectivament no tenia fills i la seva filla Ermessenda era pretesa per Roger Bernat de Foix, el fill i hereu del comte '''Ramon Roger I'''. Per això Arnau va trencar altra cop amb el bisbe que es va negar a acceptar el matrimoni i va obtenir en aquesta negativa el suport del comte Ermengol d'[[Comtat d'Urgell|Urgell]]. Arnau, amb suport del comte de Foix, es va revoltar, però fou fet presoner amb el seu futur consogre el [[1203]]. Arnau va haver de comprometre’s a casar-se amb Elisenda, filla del vescomte Guillem de [[Vescomtat de Cardona|Cardona]] i neboda del comte Ermengol, a deixar [[Castellbó]] i La Roca d'Aguilar als Cardona per cinc anys, a casar el primer fill que tingues amb Miracle, germana d'Ermengol i prometre que no casaria la seva filla amb algú de la família del comte de Foix. '''Ramon Roger I''' fou alliberat seguint instruccions del rei Pere de Catalunya-Aragó. Els disturbis que es van produir al [[comtat d'Urgell]] amb motiu de la imminent mort del comte Ermengol VIII, van permetre però celebrar l’enllaç d'Ermessenda amb Roger Bernat el [[1208]] i aquell mateix any va rebre terres en territori català. L’any següent '''Ramon Roger I''' va rebre en feu elels [[castellcastells de Queribús]]Querigut i el Usson. El comte no fou mai declaradament partidari dels càtars (si ho fou la seva dona Cecília) però el [[Bisbat de Pàmies|bisbe de Pàmies]] va demanar a [[Simó de Montfort]] de conquerir el comtat. El comte va donar suport al seu sobirà feudal el [[Comtat de Tolosa|comte de Tolosa]]. Després de la [[batalla de Muret]] ([[1213]]) el somni d’una unió de les terres catalanes i occitanes es va acabar. El comte no va poder ser acusat als concilis de [[1214]] i [[1215]]. Els senyors feudals es van revoltar a partir del [[1216]] i fins el [[1224]]. Ramon, al costat del comte de Tolosa, va combatre contra el croats i va participar en el setge de la ciutat de [[Tolosa]] on el [[1218]] va morir Simó. Va morir en el setge de [[Mirepoix]] el [[1223]] quant la revolta ja havia fet amos als feudals de tot el sud i nomes restava aquesta vila en poder del croats. El va succeir el seu fill [[Roger Bernat II de Foix]].