Ermita de la Salut (el Papiol): diferència entre les revisions

La seva existència, com a parròquia, està documentada des finals del [[segle IX]] ([[1060]]), dedicada a [[Santa Eulàlia de Mèrida]], però el [[1315]] es va traslladar la parròquia i la dedicació a la capella del [[castell del Papiol]],<ref name="gcr">CARABASSA, Lluïsa. ''Santa Eulàlia de Madrona (avui la Salut del Papiol)'', dins del vol. XIX de ''Guies Catalunya Romànica''. Barcelona, 2002. Ed. Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-0730-5</ref> quedant l'ermita dedicada a [[Sant Pere]] fins que el [[1717]] es canvià per la [[Mare de Déu de la Salut]].<ref name="móra"/> Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell) autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s'havia format vora el castell. Llavors l'antic edifici va romandre com a capella rural sota l'advocació de Sant Pere de Madrona i al s. XVIII fou dedicat a la Verge de la Salut com a santuari.<ref name="patmapa"/> Fou restaurada pel Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació.<ref name="patmapa"/>