Alfabetisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 27:
 Les possibilitats quantitatives d'aquests estudis disminueixen a mesura que es retrocedeix més enllà del segle XVIII; per això l'anomenada via qualitativa basada en els estudis paleogràfics ha estat l'alternativa utilitzada pels medievalistes i pels historiadors del Renaixement. La fòrmula paleogràfica abandona l'estadi tradicional de ciència auxiliar i es llança a l'estudi social de la cultura escrita, plantejant-se qüestions inèdites fins al moment, com qui escriu i per què ho fa.
 
Entre aquestes dues opcions metodològiques, cal destacar el fet que l'alfabetització dels Països Catalans, des del principi del segle XVIII fins a la segona meitat del segle XX, s'ha realitzat majoritàriament en francès o en castellà. La magnitud quantitativa i la incidència qualitativa del fenomen està encara per estudiar. <ref>{{Ref-llibre|cognom = Simon i Tarrés|nom = Antoni|títol = Diccionari d'historiografia catalana|url = |edició = |llengua = CatalanaCatalà|data = 2003|editorial = Enciclopèdia catalana|lloc = Barcelona|pàgines = 1222|isbn = 84-412-0907-3}}</ref>
== Alfabetització i societat ==
{{FixHTML|beg}}