Complement indirecte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{Funcions sintàctiques}}
En gramàtica tradicional el '''complement indirecte''', o datiu, és una de les funcions sintàctiques dins una oració. En català consta d'un element nominal
*
Normalment va precedit d'un complement directe, o acusatiu:
* Enviaré l'informe ''a algú''
El complement indirecte de tercera persona és substituïble per un [[pronom feble]] o [[clític]]:
* Quan és singular: per
* Quan és plural: per "els" (Ella canta cançons a les nenes = Ella ''els'' canta cançons.▼
Els pronoms febles de persona ''em'', ''et'', ''es'', ''ens'' i ''us'' poden fer la funció de complement indirecte:
* Fes-me un petó
* T'ha regalat un penjoll
* Es renta les mans
* Ens expliquen mentides
* Vull donar-vos les gràcies
A part, en alguns dialectes, quan és singular i alhora el complement directe està substituït per "el, la, els, les": pel [[pronom feble]] "hi" (Ella canta la cançó a en Pere = Ella l'''hi'' canta, a més d'Ella li'l canta)
==Vegeu també==
*[[Cas datiu]]
|