Diagnosi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Manquen les definicions de l'apartat: "Problemes del diagnòstic".
Línia 11:
== Eïnes diagnòstiques ==
[[Fitxer: Hugo von Habermann Konsultation Sorgenkind.jpg|thumb|"Consulta (un nen amb problemes)" Konsultation (Ein Sorgenkind) de [[Hugo von Habermann]] (1886).]]
* [[Els Símptoma|Símptomes]]: Són les experiències subjectives negatives físiques que refereix el pacient, recollides pel metge en l'[[Anamnesi (medicina)|anamnesi]] durant l'[[entrevista clínica]], amb un llenguatge mèdic, és a dir, comprensible per a tots els metges. Per exemple,: els pacients a la sensació de falta d'aire o percepció incòmoda i desagradable en la respiració ([[dispnea]]), en diuen ofec, angoixa, fatiga, cansament fàcil ...
* [[Els Signe clínic|Signes]]: Són les troballes objectives que detecta el metge observant al pacient, per exemple: la taquipnea a més de 30 respiracions per minut. La [[semiòtica mèdica]] o [[semiologia clínica]] és la part de la medicina que tracta delsels signes de les malalties des del punt de vista del diagnòstic i del pronòstic.
* [[L'Exploració física]] o Semiotècnica: Consisteix en diverses maniobres que realitza el metge sobre el pacient, sent les principals- la [[inspecció]], la [[palpació]], la percussió, l'[[auscultació]], com també és molt important a tenir en compte l'olor,- amb les que s'obtenen signes clínics més específics.
* [[Les Examen complementari|Exploracions complementàries]] o exàmens complementaris: Generalment, els signes i símptomes defineixen un [[síndrome]] que pot estar ocasionat per diverses malalties. El metge ha de formular una [[Hipòtesi (mètode científic)|hipòtesi]] sobre les malalties que poden estar ocasionant la síndrome i per comprovar la certesa de la hipòtesi sol·licita exploracions complementàries.
 
Tots els símptomes referits en l'anamnesi i els signes objectivats en l'exploració física són anotats ena la [[història clínica]] del pacient.
 
== Tipus d'exploracions complementàries ==
{{AP|Examen complementari}}
{{prosa}}
Les exploracions complementàries confirmen o descarten una malaltia en concret, abans d'iniciar un [[Tractament (medicina)|tractament]]. De vegades no ofereixen cap tipus d'informació útil, sobretot quan sees sol·liciten sense cap tipus de criteri o no existeix un diagnòstic diferencial.
Aquest tipus d'exploracions complementàries són per exemple: les determinacions del laboratori, que solen ser determinacions químiques o biològiques ''in vitro'' en mostres generalment de fluids corporals (sang, orina, femta, líquid cefaloraquidi, semen, etc.). També hi ha els procediments de [[diagnòstic per la imatge]]: com l'[[ecografia]], la [[radiografia simple]], la [[Tomografia axial computada|TAC]], la [[imatgeria per ressonància magnètica]], o la [[Tomografia per emissió de positrons|PET]]. Així com els Procediments [[endoscòpia|endoscòpics]] (els quals es caracteritzen per una exploració instrumental -amb un endoscopi- de la superfície interna de cavitats i conductes de l'organisme) que són la [[Fibrobroncoscòpia]] que examina els bronquils, la [[Colonoscòpia]] que és l'examen del còlon, la [[Gastroscòpia]] que és l'examen visual directe de l'interior de l'estómac, la [[Colposcòpia]] que tracta la porció vaginal del coll uterí, la [[Toracoscòpia]] que examina el tòrax, la [[Laringoscòpia]] explora la laringe, la [[Biòpsia]] que és l'extracció i l'examen microscòpic d'un fragment de teixit viu, i el [[Tacte rectal]] que és una examinació mitjançant el palpament del recte.
* Determinacions de laboratori: Solen ser determinacions químiques o biològiques ''in vitro'' en mostres generalment de fluids corporals (sang, orina, femta, líquid cefaloraquidi, semen, etc.).
* Procediments de [[diagnòstic per la imatge]]: Com l'[[ecografia]], la [[radiografia simple]], la [[Tomografia axial computada|TAC]], la [[imatgeria per ressonància magnètica]], o la [[Tomografia per emissió de positrons|PET]].
* Procediments [[endoscòpia|endoscòpics]]:
** [[Fibrobroncoscòpia]].
** [[Colonoscòpia]].
** [[Gastroscòpia]].
** [[Colposcòpia]].
** [[Toracoscòpia]].
** [[Laringoscòpia]].
* [[Biòpsia]].
* [[Tacte rectal]].
 
== Tipus de diagnòstic ==
* ''Diagnòstic El diagnòstic clínic o individual''.: Ésés el total emès a partir del contrast de tots els esmentats i de les condicions personals del malalt. Tots aquests factors determinen qualitativa i quantitativament el quadre clínic, de manera que aquest pot ser diferent encara que l'entitat morbosa sigui la mateixa. A això es refereix la màxima «no hi ha malalties, sinó malalts».
* '' El Diagnòstic de certesa''.: Ésés el diagnòstic confirmat mitjançant de la interpretació i anàlisi de mètodes complementaris.
* '' El [[Diagnòstic diferencial]]''.: és el Coneixementconeixement al qual s'arriba després de l'avaluació crítica comparativa de les seves manifestacions més comuns amb les d'altres malalties.
* '' El Diagnòstic etiològic''.: és el que Determinadetermina les causes de la malaltia, és essencial per al diagnòstic total de moltes malalties i per al seu tractament.
* '' El Diagnòstic genèric''.: el seu objectiu és Determinardeterminar si el subjecte està o no malalt. Poden plantejar-se problemes de judici, doncs cal comptar amb una possible simulació i amb les neurosis i histèries, que constitueixen veritables malalties.
* '' El Diagnòstic heroic''.: és Quanquan el diagnòstic es converteix en una obsessió, en un absurd, en una mena d'imposició mental i professional, és a dir, és un diagnòstic extrem en el sentit de "per si mateix", i innecessari.
* '' El Diagnòstic lesional, anatòmic o topogràfic''.: Ésés la localització i identificació de les lesions en els diferents òrgans i teixits.
* '' El Diagnòstic nosològic''.: és És la determinació específica de la malaltia.
* '' El Diagnòstic patogenètic''.: Consignaconsigna els mecanismes que produeixen la malaltia per l'acció de les causes i la reacció orgànica.
* '' El Diagnòstic presumptiu''.: Ésés aquell que el professional considera possible basant-se en les dades obtingudes en l'anamnesi i l'examen físic.
* '' El Diagnòstic sindròmic i funcional''.: Lesles síndromes són conjunts de signes i símptomes amb un desenvolupament comú, per exemple,: la síndrome ictèrica (pell groga, orines enceses, femta descolorida, etc.). Encara que en algunes ocasions no es pot avançar més, permet un diagnosi patogenètic parcial, però que possibiliti un tractament funcional.
* '' El Diagnòstic simptomàtic''.: per objecteobjectiu l'identificació identificarde la malaltia mitjançant els símptomes. Generalment, un símptoma aïllat no dóna una indicació precisa de la malaltia, ja que pot ser propi de moltes altres.
 
== Problemes del diagnòstic ==
Linha 63 ⟶ 53:
Per tant, les condicions que han de ser exigides en un tècnica de diagnosi són principalment tres:
 
* '' La Validesa'': Ésés el grau en què una tècnica mesura el que sees suposa que ha de mesurar, és a dir, la freqüència amb què els resultats obtinguts amb aquest test poden ser confirmats per altres més complexos i rigorosos. Els paràmetres que mesuren la validesa d'una prova diagnòstica són la sensibilitat i l'especificitat.
* ''La Reproductivitat'': Ésés la capacitat d'una tècnica d'oferir els mateixos resultats quan es repeteix la seva aplicació en circumstàncies similars. La reproductivitat ve determinada per la variabilitat biològica del fet observat, la introduïda pel mateix observador i la derivada del propi test.
* '' La Seguretat'': Ésés la certesa que té una tècnica de predir la presència o absència de malaltia en un pacient. La seguretat ve determinada pel valor predictiu d'un resultat positiu o negatiu, és a dir, la probabilitat que sentessent un test positiu el pacient estigui realment malalt.
 
== Validesa d'una tècnica diagnòstica ==
El cas més senzill és el d'una prova dicotòmica, la qual classifica a cada pacient com sa o malalt, en funció que eldel resultat de la prova sigui positiu o negatiu. D'aquesta manera, un resultat positiu es correspon normalment amb la presència de la malaltia estudiada i un resultat negatiu amb l'absència d'aquesta.
En general, se sol treballar amb una població heterogènia de pacients, de manera que les dades obtingudes permeten classificar-los en quatre grups, els quals solen representar en una taula 2X2. En ella, s'enfronta el resultat de la prova diagnòstica (en files) amb l'estat real dels pacients (en columnes) o, si nosinó, el resultat de la prova de referència o "gold standard" que anem a utilitzar. El resultat de la prova pot ser positiu o negatiu, però aquests poden ser correctes o incorrectes, donant lloc a quatre tipus de resultats: veritables positius, veritables negatius, falsos positius i falsos negatius.
 
{|Class = "wikitable"
Linha 80 ⟶ 70:
|}
 
El que determina la validesa de la tècnica utilitzada serà el càlcul dels valors de la sensibilitat i l'especificitat.
 
* '' La Sensibilitat'' :ens indica la probabilitat que hi ha de que un pacient estigui realment malalt sentessent el resultat del seu test positiu. Per tant, és la capacitat d'un test per detectar realment la presència de la malaltia. La sensibilitat es pot estimar com la proporció de pacients malalts que van obtenir un resultat positiu en la prova diagnòstica, és a dir, la proporció de veritables positius, o de malalts diagnosticats, respecte del total de malalts en la població d'estudi. Així:
 
<math>\mbox{Sensibilitat} = \frac{(VP)}{(VP+FN)}</math>
* '' L'Especificitat :'' és la probabilitat de que un pacient estigui realment sa després d'obtenir un resultat del test negatiu. És la capacitat d'un test per detectar l'absència de malaltia. Així, l'especificitat pot estimar com la proporció de pacients sans que van obtenir un resultat negatiu en la prova diagnòstica, és a dir, la proporció de veritables negatius, o de sans reconeguts com a tal, respecte del total de sans ena la població. D'aquesta manera:
 
<math>\mbox{Especificitat} = \frac{(VN)}{(VN+FP)}</math>
 
L'ideal és treballar amb tècniques diagnòstiques d'alta sensibilitat i especificitat, superant, com a mínim, el 80% en els dos casos. Tanmateix, això no sempre és possible. En general, una tècnica molt sensible serà especialment adequada en aquells casos en què el fet de no diagnosticar la malaltia pot resultar fatal per als malalts, o en malalties en què un fals positiu no produeixi seriosos trastorns psicològics o econòmics per al pacient.
En canvi, les tècniques amb una alta especificitat són necessàries en malalties greus però sense tractament disponible que les faci curables, quan hi hagi gran interès per conèixer l'absència de malaltia o quan diagnosticar una malaltia a un pacient, sentessent fals positiu, pugui comportar greus conseqüències, ja siguin físiques, psicològiques o econòmiques.
 
== Seguretat d'una tècnica diagnòstica ==
Linha 98 ⟶ 88:
Els valors predictius dependran de la prevalença de la malaltia en la població en estudi. Serà per tant un valor no extrapolable a poblacions diferents. Existeixen dos tipus de valor predictiu, que es detallen a continuació:
 
* '' El Valor predictiu positiu'' :que indica la probabilitat de que el pacient pateixi la malaltia després d'obtenir un resultat positiu en el test. Per tant, el valor predictiu positiu (VPP) pot estimar com la proporció de veritables positius respecte del total de resultats positius obtinguts en el test, és a dir, el nombre real de malalts respecte de tots els resultats que indiquen presència de malaltia. Així:
 
<math>VPP = \frac {(VP)}{(VP+FP)}</math>
* '' El Valor predictiu negatiu'' : és la probabilitat que el pacient no pateixi la malaltia després d'obtenir un resultat negatiu en el test. D'aquesta manera, el valor predictiu negatiu (VPN) es pot estimar com la proporció de veritables negatius respecte del total de resultats negatius obtinguts en el test, és a dir, el nombre real de pacients sans respecte de tots els resultats que indiquen absència de malaltia. Aleshores:
 
<math>VPN = \frac {(VN)}{(VN+FN)}</math>
Linha 108 ⟶ 98:
== Diagnòstic ''in vitro'' i ''in vivo'' ==
Hi ha dos tipus de diagnòstics mèdics:
* '' El diagnòstic [[in vivo]] '' és en el cos del pacient per exemple amb [[raig X]], [[ressonància magnètica]], etc.).
* '' El diagnòstic [[in vitro]] '' amb mostres de fluids corporals (sang, orina, etc.) en un laboratori clínic o prop del pacient.
 
== Vegeu també ==