[[Fitxer: Hugo von Habermann Konsultation Sorgenkind.jpg|thumb|"Consulta (un nen amb problemes)" Konsultation (Ein Sorgenkind) de [[Hugo von Habermann]] (1886).]]
* [[Els Símptoma| Els Símptomes]]: Són les experiències subjectives negatives físiques que refereix el pacient, recollides pel metge en l'[[Anamnesi (medicina)|anamnesi]] durant l'[[entrevista clínica]], amb un llenguatge mèdic, és a dir, comprensible per a tots els metges. Per exemple: els pacients a la sensació de falta d'aire o percepció incòmoda i desagradable en la respiració ([[dispnea]]), en diuen ofec, angoixa, fatiga, cansament fàcil ...
* [[Els Signe clínic|Els Signes]]: Són les troballes objectives que detecta el metge observant al pacient, per exemple: la taquipnea a més de 30 respiracions per minut. La [[semiòtica mèdica]] o [[semiologia clínica]] és la part de la medicina que tracta els signes de les malalties des del punt de vista del diagnòstic i del pronòstic.
* [[L'Exploració física]] o Semiotècnica: Consisteix en diverses maniobres que realitza el metge sobre el pacient, sent les principals- la [[inspecció]], la [[palpació]], la percussió, l'[[auscultació]], com també és molt important a tenir en compte l'olor- amb les que s'obtenen signes clínics més específics.
* [[Les Examen complementari| Les Exploracions complementàries]] o exàmens complementaris: Generalment, els signes i símptomes defineixen un [[síndrome]] que pot estar ocasionat per diverses malalties. El metge ha de formular una [[Hipòtesi (mètode científic)|hipòtesi]] sobre les malalties que poden estar ocasionant la síndrome i per comprovar la certesa de la hipòtesi sol·licita exploracions complementàries.
Tots els símptomes referits en l'anamnesi i els signes objectivats en l'exploració física són anotats a la [[història clínica]] del pacient.
