Melissos de Samos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Línia 7:
| mida_imatge = 200 px
| nom = Melissos ({{lang|grc|Μέλισσος }})
| naixement = c. 470 aC<br />[[Samos]], [[Mar Egea]]
| mort = ? aC,
| escola_tradicio = [[Escola d'Elea]], [[Presocràtic|Filosofia presocràtica]]
Línia 16:
| firma =
}}
'''Melissos de Samos.''' Filòsoffou un filòsof de l'[[escola d'Elea|l'escola d'Elea]], i almirall de [[Samos,]] que visqué en el segle V aC. Era fill d'Itàgenes.
 
Era fill d'Itàgenes. Del poc que se sap de la seva vida, hom sap amb certesa que fou almirall de [[Samos]], i que dirigia una flota de vaixells d'aquest país, la seva pàtria, la qual derrotà les tropes de [[Pèricles]] i d'[[Atenes]] en una batalla.
 
Sembla evident que Melissos fou conegut i deixeble de [[Parmènides]] i [[Zenó d'Elea]], car coneixia les doctrines de l'escola d'Elea (ja fos per testimoni directe o indirecte), i era contemporani d'ambdós. En canvi, que tingués relació personal amb [[Sòcrates]] i [[Plató]] és improbable, no per motius cronològics, sinó per la situació de guerra entre Samos i Atenes, que fa poc creïble el contacte entre aquests dos últims filòsofs i el nostre protagonista.
 
La seva filosofia es conserva en uns fragments del seu escrit "Sobre la natura, o sobre l'ens" (transmesos pel filòsof [[Simplici (filòsof)|Simplici]] (no confondre amb el bisbe [[Simplici (bisbe)|Simplici]])) i, sobretot, pel tractat anònim "''Sobre Melissos, [[Xenòfanes de Colofó]] i [[Gòrgies de Leontins]]''". Encara que no tenimhi ha molta informació sobre Melissos, filòsof de caràcter una mica secundari, sí podem fer-nos algunes idees del seu pensament.
 
Melissos representa una continuïtat molt fidel al pensament de Parmènides, si bé hi ha de fet algunes diferències notables entre aquest últim i el nostre filòsof. Igual que Parmènides, nega la pluralitat d'éssers (afirmant un sol ésser únic) i també nega el moviment (afirmant, com Parmènides i Zenó, que "l'únic ésser" està immòbil en l'espai, no poden moure's "cap enlloc"). També afirma que l'ésser únic no admet divisions (és "compacte").
Línia 30:
En alguns dels seus fragments, en què parla del ''relativisme'' dels sentits, ja anuncia idees que apareixeran en la teoria dels àtoms que desenvolupà [[Demòcrit]], i en les teories relativistes de [[Protàgores]]. Tanmateix, si bé Melissos admet la relativitat i pluralitat del coneixement, ho fa creient que és ''una pluralitat fictícia'', aparent, falsa; només l'ésser únic existeix. Així, els sentits són una font de coneixement falsa, mentre que el coneixement (de l'ésser únic) és (l'únic) coneixement possible, real i indubtable.
 
[[Aristòtil]] de seguida manifestà aversió per Melissos (i, també, per Zenó d'Elea). És sabut, per exemple, que la raó per la qual Aristòtil no acceptés mai gens el pensament del darrer filòsof de l'escola d'Eleaeleàtica, era perquè, aquest últim, creia que l'infinit era material, mentre que Aristòtil creia, més d'acord amb Parmènides, que "l'únic que podia ser infinit" era precisament allò immaterial, o sigui, les formes aristotèliques. (Tampoc s'ha de descartar el fet que "el filòsof" no podia veure a Melissos ni en pintura perquè eren, precisament, de dues nacions enemigues, Atenes i Samos respectivament).
 
Hom pot fer un llistat, exposat en el llibre de l'anònim, sobre les característiques de l'ésser "parmenidi" de Melissos: l'ésser "és etern, infinit, únic, homogeni, immòbil, i no pot sentir pas ni pena ni cap emoció".
Línia 39:
 
==Bibliografia==
* Luciano de Crescenzo, "Història''Historia de la filosofia gregagriega (Los presocráticos)''", LucianoSeix de CrescenzoBarral, primera1986, partISBN {{es}}.84-322-4575-5
* Enciclopèdia Catalana (definició de Melissos).
* Julián Marias, "Historia de la filosofia", Julián Marias {{es}}.
 
{{Filòsofs presocràtics}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Filòsofs presocràtics]]
[[Categoria:Persones de Samos]]